La videovigilància, el registre de correus electrònics, el monitoratge d’ordinadors, o també mecanismes de control potencialment invasius dels drets fonamentals com la geolocalització són analitzats de la mà de desenes d’autors especialistes en cada matèria. També els wearables (objectes d’ús diari propis portats damunt amb un microprocessador) o la biometria (ús de tecnologies que mesuren i analitzen les característiques del cos humà: ADN, iris dels ulls i retina, to i timbre de la veu o empremtes dactilars).

El llibre publicat per Aranzadi també tracta aquests controls biomètrics per al registre horari, o factors com la desconnexió digital o la reputació digital. Aquesta última implica que les publicacions en xarxes socials poden influir en la consideració de la persona per part de l’empresa. L’obra també tracta els perjudicis per a la salut dels treballadors que poden causar un excessiu control tecnològic del treball i la incidència en la normativa de prevenció de riscos laborals.

“Amb l’increment del teletreball moltes empreses aposten per una vigilància electrònica de la persona treballadora i adquireixen programari especialitzat que comptabilitza cada segon que es passa davant del seu ordinador, encara que siga a la seua casa. No obstant això, moltes vegades aquestes mesures de vigilància no són d’ús legal a Espanya perquè envaeixen la privacitat de la persona treballadora”, ha destacat Adrián Todolí, professor contractat doctor de la Facultat de Dret de la UV.

Les tecnologies de la informació i la comunicació s’han constituït en el mecanisme per antonomàsia mitjançant el qual l’empresariat exerceix les funcions de control i vigilància de la prestació laboral. De manera paral·lela, els múltiples conflictes que deriven del seu ús han generat recels i crítiques des de diversos àmbits jurídics, entre els quals destaca el Dret del Treball, a causa de l’afectació dels drets laborals.

En un entorn en el qual els dispositius de control tecnològic són emprats per a organitzar el repartiment de tasques i el temps de treball, els fins i la manera d’emprar-los pot comportar una vulneració de drets fonamentals relacionats amb la privacitat, especialment en el dret a la intimitat personal i familiar, la protecció de dades de caràcter personal, el secret de les comunicacions o el dret a la pròpia imatge.

“A més d’aquests, cobren especial importància altres drets que es veuen greument afectats com el dret al treball, a la vaga i a la llibertat sindical, al descans, a no ser discriminat, a la protecció de la salut de les persones i una lletania de drets constitucionalment protegits”, apunta Adrián Todolí.