A l’acte d’inauguració del Losillasaurus ha acudit el degà de la Facultat de Ciències Biològiques, Javier Lluch.

La Universitat de València va signar un conveni amb l’Ajuntament d’Aras de los Olmos que arreplega accions en diferents camps i en el qual participen l’Observatori Astronòmic de la Universitat, el Jardí Etnobotànic de Plantes Medicinals i Útils i el Centre de divulgació científica i Mediambiental Big History, en el qual la paleontologia ocupa un lloc destacat juntament amb la geologia i l’arqueologia.

Respecte al Losillasaurus, la idea d'una rèplica corpòria va nàixer del Museu de Geologia de la Universitat. La seua conservadora Anna García ha coordinadora recuperació i classificació de peces paleontològiques i geològiques de la col·lecció Francisco Moreno Mesas, propietat de l’Ajuntament d’Aras. A partir d’aquesta idea inicial, l’equip universitari format pel professor Joaquín Martín Cubas, Anna García i Francisco Gascó, doctor i investigador de la Universitat de València, amb el suport del degà de Biològiques, Javier Lluch, i del rector, Esteban Morcillo, ha assessorat el procés d’elaboració i documentació de la rèplica corpòria del Losillasaurus.

El Losillasaurus és el sauròpode més antic i de major grandària de la Comunitat Valenciana. Va ser descobert en el municipi d’Aras de los Olmos, en els voltants del seu el llogaret de Losilla. Estudis recents l’emparenten amb els Turiasaurus (els majors sauròpodes d’Europa i de quasi de tot el món).

A la fi del segle XX, Francisco Moreno, mestre d’Aras de los Olmos, va descobrir restes de dinosaures en la localitat. Després de mostrar les troballes a investigadors de la Universitat de València i de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell, van començar les campanyes d'excavació, en les quals es va recuperar l’esquelet parcial d’un nou dinosaure sauròpode: el primer i major dinosaure de la Comunitat Valenciana.

En 2001, Lourdes Casanovas, José Vicente Santafé i José Luis Sanz li van donar el nom de Losillasaurus giganteus (saure gegant de Losilla) en honor al llogaret on es va descobrir. Des de llavors ha sigut objecte d’estudi en moltes publicacions científiques, i d'una tesi doctoral de Francisco Gascó, de la Universitat de València, que ha col·laborat amb els seus dibuixos i documentació a la realització de la rèplica corpòria que ara s’exhibeix en el Museu Príncep Felip.