La Universitat descobreix en una exposició tots els aspectes de la València capital de la República

  • 8 de novembre de 2016
 

Aquest mes de novembre es compleixen huitanta anys de la decisió del govern democràtic de la segona República de traslladar-se, en plena guerra civil, des d’un Madrid assetjat per les tropes franquistes, a València. Huit dècades després que València s’erigira en capital de la República, condició que va mantenir durant onze mesos, la Universitat de València recrea i descobreix tots els aspectes d’aquella ciutat en l’exposició ‘Tot està per fer. València, capital de la República (1936-1937)’, que es podrà visitar fins al 19 de febrer.

Durant els propers mesos la Universitat dedicarà un ampli programa cultural a aquest aniversari. El programa es pot consultar en aquest enllaç: http://links.uv.es/kSYnVU1

Aquest dilluns s’ha celebrat una roda de premsa de presentació d’aquest projecte a La Nau, que ha comptat amb les intervencions del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, i els comissaris de l’exposició, els professors de la Universitat de València: Mireia Ferrer Álvarez, Javier Navarro Navarro i Toni Morant i Ariño. 

D’acord amb el vicerector de Cultura, Antonio Ariño, “fa dos anys, el rector va plantejar la importància d’organitzar aquesta exposició d’una època en què la Universitat també va ser protagonista”, i ha recordat que La Nau va ser seu de les dependències del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, i que des de setembre de 1936 la direcció de la Biblioteca Universitària seria ocupada per María Moliner. A més, el final de la guerra i la victòria franquista van ser dramàtiques per a la Universitat, amb l’exili del rector, el catedràtic de fisiologia José Puche, i l’afusellament en maig de 1941 de qui també va ser rector entre 1932 i 1934, el conegut catedràtic de medicina Juan Peset Aleixandre.

 “La singularitat d’aquesta exposició és que aborda tots els aspectes de la vida de València durant aquest període. No solament l’efervescència cultural, que és l’aspecte potser més conegut, sinó com vivia la gent anònima a la ciutat, aspecte que no solen recollir els llibres d’història”, assenyala Toni Morant, professor del Departament d’Història Contemporània. 

Javier Navarro, professor del mateix departament, subratlla que València es va convertir en la ciutat d’acolliment de refugiats de tota Espanya, un aspecte menys conegut, i desmunta també l’estereotip del Llevant feliç, utilitzat per la premsa madrilenya per a definir la situació de la ciutat. Així mateix, la guerra va arribar amb tota la cruesa a la ciutat en forma de bombardejos i d’una creixent carestia d’aliments. Tots aquests aspectes es podran veure en l’exposició, que ocupa la sala més gran de la Nau, la Sala Acadèmia.

Entre els més de quatre-cents cinquanta objectes de l’exposició hi ha fotografies, audiovisuals amb noticiaris de l’època i documents com cartilles de racionament, dibuixos de bombardejos fets per xiquets de l’època, cartells...  Fins i tot s’ha recreat un pla de grans dimensions de la València en guerra, en el qual es poden localitzar huitanta-cinc carrers que foren rebatejats seguint l’imaginari antifeixista i revolucionari, juntament amb huitanta llocs d’especial significació des del punt de vista polític, cultural i quotidià. Així, l’actual Gran Via del Marquès del Turia va ser rebatejada com Gran Via de Buenaventura Durruti; el carrer d’Isabel la Catòlica va passar a ser el carrer de Margarita Nelken, i l’actual avinguda de Blasco Ibáñez va rebre el nom d’avinguda de la Unió Soviètica. Durant aquest temps, l’actual Centre Cultural la Nau va allotjar part de les dependències del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. 

Segons Mireia Ferrer Álvarez, professora d’història de l’art de la Universitat: “L’exposició pretén ser un nexe d’unió entre generacions que encara mantenen un vincle directe amb la guerra civil, siguen els fills d’aquells que van viure en primera persona el conflicte bèl·lic, siguen els seus néts, als quals la història oral narrada pels seus familiars ha servit i serveix encara de cordó umbilical, i les noves generacions per a les quals la guerra civil només és un episodi llegit en algun manual o escoltat en la llunyania.”
L’exposició s’aproxima a la València en guerra per crear un lloc que situe el públic en la realitat d’ahir. S’estructura en huit seccions que donen compte dels notables canvis de la ciutat: el protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat. 

L’apartat del protagonisme polític reflecteix el paper institucional que va exercir València. La ciutat es va convertir en seu del govern legítim de la República i de les Corts. Aquestes, per exemple, es van instal·lar a l’edifici de l’Ajuntament i van celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja. Així mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central.

L’exposició també mostra el protagonisme polític i social de les dones en aquest període, que es van incorporar als sindicats obrers CNT i UGT, o la seua arribada al govern. Així, per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.

Amb la guerra, la Universitat de València va veure obstaculitzada –i en gran manera paralitzada– la seua activitat docent habitual, amb els estudiants mobilitzats i els professors destinats a serveis especials.
L’educació va ser un àmbit especialment destacat de l’activitat de les institucions i les organitzacions republicanes. El Ministeri, instal·lat a València, va incrementar el nombre d’escoles i de programes d’alfabetització gràcies a un sorprenent augment del pressuposat de més d’un 40%, fet insòlit en temps de guerra.

 A l’apartat cultural es dediquen dues seccions: l’art i la cultura visual, i l’activitat cultural, en general, que reflecteixen la intensa activitat que es va desplegar a València. Aquesta mostra acosta al públic episodis com el de les quatre falles antifeixistes que van cobrir el buit que deixà la supressió de la festa en 1937, l’arribada del patrimoni artístic espanyol al Col·legi del Patriarca i a les torres dels Serrans o el  segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va aplegar a la ciutat intel·lectuals de la talla d’André Malraux, Tristan Tzara, Octavio Paz, Alejo Carpentier o Pablo Neruda, entre altres. 

L’exposició, el títol de la qual, Tot està per fer, formen les paraules que va pronunciar l’artista i intel·lectual Rafael Pérez Contel, l’ha organitzat el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, Culturarts-IVAC, l’Arxiu Gràfic d’ABC, la Facultat de Geografía i Història de la Universitat, la Fundació General de la Universitat de València i diverses biblioteques, arxius i hemeroteques, entre altres institucions.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies