La Universitat de València, centre europeu de la comunicació de la ciència

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 28 d’octubre de 2019
 
Participants, personal moderador, observador i facilitador en la consulta ciutadana de València al Jardí Botànic. Foto cedida per CONCISE.
Participants, personal moderador, observador i facilitador en la consulta ciutadana de València al Jardí Botànic. Foto cedida per CONCISE.

Cent persones de tot Espanya s'han reunit a València (dissabte 26) per participar en una consulta pública al Jardí Botànic de la Universitat de València. La jornada, organitzada per la pròpia institució acadèmica i l’empresa FyG Consultores, formava part de les activitats de CONCISE, un projecte finançat per la Unió Europea l’objectiu del qual és investigar quin paper té la comunicació científica en el coneixement i les creences de la ciutadania europea al voltant de qüestions científiques.

Aquesta consulta pública permet que ciutadanes i ciutadans del carrer intercanvien opinions sobre la manera en què es comuniquen quatre temes científics d’actualitat a Espanya: vacunes, canvi climàtic, organismes modificats genèticament i l’ús de teràpies alternatives. “El nostre objectiu general és entendre com arriba la informació científica a la ciutadania espanyola i quin és el seu efecte sobre les actituds que tenen les persones davant temes que són controvertits a nivell social”, explica Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i màxima responsable del projecte CONCISE.

Per a la consulta, l’organització va seleccionar cent persones de perfils diversos en termes d’edat, gènere, procedència i nivell de formació. Les seues aportacions a la consulta permeteren saber quins canals empra i prefereix la ciutadania espanyola per informar-se sobre assumptes científics, com avalua la informació rebuda en termes de fiabilitat, com això influeix en les decisions que pren individualment, i com creu que es podria millorar la comunicació en relació a aquests assumptes. Totes les persones han participat en l’estudi de manera voluntària, sense rebre diners a canvi.

La consulta espanyola ha sigut la quarta de cinc consultes que CONCISE durà a terme en el mateix nombre de ciutats europees aquesta tardor: Vicenza (Itàlia), Łódź (Polònia), Trnava (Eslovàquia), València i Lisboa (Portugal). En total, el projecte està recollint els testimonis de 500 persones, que representen els 500 milions de la Unió Europea. Després de les consultes, les opinions dels participants es transcriuran i analitzaran amb un programari especialitzat. Això permetrà identificar marcadors, correlacions i tendències que ajudaran periodistes i comunicadors, la comunitat científica, la classe política i el públic en general a comunicar-se de manera més directa i efectiva, i evitar així possibles discursos enganyosos que generen desconfiança i malentesos.

 

Acte complet

Els i les participants començaren a arribar passades les huit i mitja del matí. Els va donar la benvinguda el vicerector d’Investigació de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo: “La tercera funció de la universitat és la transferència del coneixement a la societat, és a dir, tornar el saber que hem creat, i que aquest siga comprès per la ciutadania. Per això, els resultats que s’obtinguen en aquest projecte són molt importants per a la Universitat de València i la societat espanyola i europea”.

Per la seua banda, Carolina Moreno, a la benvinguda institucional va agrair en nom del consorci de socis que porta a terme Concise “la disposició a participar de totes les persones assistents a la consulta, entre ciutadanes i ciutadans, i els que s’encarreguen de les funcions de moderació, observació i facilitació, en total més de 150 persones”.

Jordi Garcés, director de l’Institut de Polítiques de Benestar (Polibenestar) de la UV, va apuntar que es tracta d’un projecte “de gran interès per valorar com arriba la informació sobre ciència a la societat”. En aquest sentit, va indicar que l’objectiu de tots els treballs és que els resultats de les investigacions puguen arribar a la societat i modificar la vida de les persones i aconseguir un millor benestar. Antonio Roy, vocal de l'Associació Espanyola de Comunicació Científica, destacà: "Només amb la ciència no podrem solucionar els problemes de la societat, però sense ella, tampoc podrem". Així, va remarcar que el periodisme científic, hui, és "l'estrella dels periodismes".

Després de la presentació, els i les participants van ocupar els seus seients en les taules de debat, organitzades en grups de 8 a 10 persones. Cada persona va estar involucrada en quatre debats al llarg del dia, un per cada tema d’estudi. A més dels i les participants, les taules de debat comptaren amb personal moderador per dirigir les converses, i personal observador per prendre notes que facilitaran les transcripcions. També hi hagué el lliurament de diplomes i petits obsequis per a qui va participar i va col·laborar (personal moderador, observador i voluntari) que feren possible la consulta.

 

Sobre el projecte CONCISE

CONCISE és un projecte d’investigació col·laboratiu finançat pel programa Horitzó 2020 – ‘Ciència per i per a la Societat’ de la Unió Europea, el principal objectiu del qual és construir noves vies de cooperació entre la ciència i la societat. CONCISE està format per nou institucions procedents de cinc països europeus, un equip multidisciplinari liderat per la Universitat de València i que compta també amb la participació espanyola del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, FyG Consultores i l’Associació espanyola de Comunicació Científica.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies