Després de la confirmació de les Falles de València com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la Comunitat Valenciana ja suma set representacions artístiques, culturals i tradicionals en el prestigiós llistat de la UNESCO. Les festes en honor a la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, el Tribunal de les Aigües i la Llotja de València, les pintures rupestres de l'arc mediterrani i el Palmerar i el Misteri d'Elx completen la llista.

Però a més de les manifestacions reconegudes com a patrimoni de la Humanitat, els municipis i comarques de la Comunitat Valenciana alberguen valuoses mostres de patrimoni que defineixen la seua identitat, un patrimoni que no es limita a monuments sinó que comprèn tradicions, música, festes, sabers o gastronomia que s'han heretat del passat i que formen part de la nostra identitat històrica com a valencians.

En aquesta línia, el tercer Congrés UV-FIECOV, organitzat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals, en col·laboració amb la Institució Alfons el Magnànim (Diputació de València), va nàixer amb la intenció d'intercanviar experiències i reflexionar sobre el patrimoni immaterial en matèria d'estudis, recerques i treballs de posada en valor realitzats en les comarques i municipis valencians.

Ponències i Comunicacions sobre el patrimoni immaterial valencià

Inauguraren el Congrés, el divendres 3 de novembre a les 15:30 hores, el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla; el diputat d’Hisenda de la Diputació de València, Toni Gaspar; la degana de la Facultat de Geografia i Història, Ester Alba; i el president de FIECOV, Josep Vicent Frechina.

El congrés comptà amb un total de 22 comunicacions oferides per investigadors i especialistes locals, membres dels Instituts d'Estudis Comarcals, docents de la Universitat de València, estudiants de màster i doctorat, etc. Les intervencions, que van ser presentades a través de lectura o representades mitjançant actuació, es dividiren en 3 blocs, el primer sobre música i sonoritat; el segon, sobre experiències i territori; i el tercer, sobre festa, gastronomia i paisatge. Les 22 comunicacions arrepleguen propostes i recerques de múltiples racons del territori valencià, des de les bandes de música de Llíria o el toc de campanes d'Albaida, a la Fira d'Oficis de Benassal, l'elaboració de la pansa en la Comarca de la Marina d'Alacant, les alfàbegues de Bétera, la festivitat dels calderes de Sant Pere del Puig o el Pa Beneït de Requena, entre molts uns altres.

El programa es completà amb dos 2 ponències. La primera, que se celebrà la vesprada de divendres, va ser impartida per Luis Pablo Martínez, inspector de patrimoni moble de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, que va oferir la conferència titulada ‘Els valencians, pioners en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Balanç i perspectives’. El dissabte 4 de novembre, el professor Gil Manuel Hernández (Departament de Sociologia i Antropologia, UV) va impartir la ponència ‘Focs globals. Les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat’.

Aquesta trobada va ser la setena celebrada entre la Universitat i els Instituts d'Estudis comarcals (IDECOS), la tercera amb format de Congrés. Des de la primera presa de contacte a la tardor de 2010, la Universitat i els IDECOS han organitzat congressos i trobades sobre medi ambient, educació, economia, turisme, desenvolupament territorial, sostenibilitat, participació, anàlisi electoral, memòria democràtica, i ara, patrimoni immaterial. Aquesta nova iniciativa aferma, per tant, el projecte comú de treball que es va traçar entre ambdues parts en 2010, i impulsa el compromís conjunt de fomentar la convivència, l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament d'actuacions futures entre la comunitat universitària (docents, investigadors, estudiants) i aquests col·lectius territorials que arrepleguen les diferents sensibilitats existents en el territori valencià.