L’autor vol “establir un panorama explicatiu del naixement de l’art visual” per tal d’explicar els orígens d’aquest mode d’expressió i així poder saber de quina manera està interioritzat en la naturalesa humana. Encara que hi ha corrents que consideren que les imatges van començar a ser utilitzades a partir de l’homo sapiens sapiens, o l’home modern, l’autor defèn que es tracta d’un comportament “arrelat en el nostre passat evolutiu”, en altres espècies, com els neandertals.

“Els últims anys, la visió del procés evolutiu humà ha canviat de manera substancial a l’hora de valorar les capacitats cognitives dels neandertals i apreciar la seua capacitat cultural. L’evidència arqueològica disponible permet considerar que els neandertals feren ús de l’art visual, en forma d’imatges gravades i pintades o adornaments corporals, per a transmetre informació personal i grupal. És a dir, varen recórrer a l’ús de símbols visuals per a transmetre informació”, ha destacat Valentín Villaverde.

Es tracta d’una combinació d’enfocaments, tant l’arqueològic com el biològic. El primer investiga les troballes i evidències de aquestes cultures, mentre que el segon tracta l’evolució amb la qual els homínids van desenvolupar la capacitat de produir i utilitzar signes, un tret vital que els va facilitar la transmissió d’informació i coneixements, així com formar societats que van garantir la seua supervivència.

L’art visual més antic inclou tant dibuixos com complements i accessoris corporals que indiquen una intencionalitat estètica. En el treball s’analitzen les distintes explicacions proposades per explicar la seua funció en les societats paleolítiques, com l’èxit reproductiu, poder percebre i entendre millor el seu món, com una eina que els permetera manipular i persuadir els altres, o com el resultat de la intel·ligència i la cultura, donat que les imatges reforcen la transmissió d’informació, en dotar-la d’emoció estètica.

Villaverde mostra com les troballes d’art visual evidencien la diferenciació que separa els humans de la resta d’animals. Mentre la resta d’espècies també tenen una capacitat estètica que els ajuda en funcions socials i de reproducció, la mirada artística dels homínids és l’única que té la creativitat i autonomia necessàries per considerar-se com a tal.

En La mirada neandertal es destaca com l’evolució cultural ha acompanyat la biològica en el desenvolupament de l’art. El desenvolupament d’aquesta habilitat podria ser fruit no sols de l’evolució biològica, sinó també de les circumstàncies culturals en les quals s’han desenvolupat els humans, fins al punt de considerar que el desenvolupament cerebral és fruit d’una “evolució genètica-cultural” segons l’autor.

Peus de foto annexos:

1. Valentín Villaverde, catedràtic del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Historia Antiga de la Universitat de València.

2. Cérvola i signe, pintats en roig. Art moble de la cova del Parpalló, una col·lecció d’art paleolític que ha estudiat Valentín Villaverde.