Aquest especial de la revista està dedicat a ‘L’inquietant segle XXI’, i proposa una aproximació global i multidisciplinar a un seguit de temes i problemes que conformen una realitat no precisament tranquil·litzadora. El segle XXI es presenta complex i amb dinàmiques preocupants que cal conèixer per tal de capgirar-les en la mesura possible. Aquest és l’esperit d’un especial en el qual el lector o la lectora trobarà anàlisis, informacions i reflexions d’una gran utilitat.

Així, l’historiador franco-italià Enzo Traverso obre el número amb un assaig sobre la dreta radical i xenòfoba a Europa, i les seues concomitàncies amb el feixisme històric. El filòsof alemany Wolfgang Fritz Haug analitza el procés de digitalització com a canvi d’època, un procés amb conseqüències socials i culturals insospitades. El catedràtic de Sociologia de la Universitat Ernest Garcia reflexiona al voltant de la translimitació (la superació dels límits ecològics del planeta) i el canvi climàtic. El filòsof francès Étienne Balibar fa una aportació substancial a l’anàlisi de la Gran Recessió i els seus determinants: la política del neoliberalisme i l’endeutament permanent en la nova fase del capitalisme finançaritzat.

El catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Javier de Lucas s’aproxima a la crisi dels refugiats en el marc de la crisi europea i la dinàmica migratòria. La sociòloga del CSIC Maria Ángeles Durán exposa una realitat sovint negligida: l’envelliment progressiu de la població i els reptes de cura i atenció que això plantejarà en un futur immediat, amb la problemàtica socio-econòmica que comporta. Pablo Cañete, investigador de la Universitat i autor de ‘Los rostros del islam’ (PUV), tracta sobre Europa i l’islam amb un enfocament de comprensió intercultural, explorant vies d’entesa i de superació de conflictes.

Nahla Nadaoui, professora de la Universitat de Bagdad, exposa la terrible situació de les dones als territoris de l’Irak controlats per l’ISIS (o ‘Estat Islàmic’).  El filòsof Antonio Diéguez escriu sobre el desafiament ‘posthumà’, és a dir, el nou panorama que s’obre amb l’explosió de la intel·ligència artificial i l’aplicació intensiva de la tecnologia al cos humà. La teòrica de la comunicació brasilera Lucia Santaella aborda el pluralisme de significats de l’art contemporani entre la postmodernitat, la fi de l’art i les noves pràctiques artístiques.  Finalment, Pedro Ruiz escriu sobre memòria i postmemòria, Juli Peretó sobre la importància de la ciència, Andrés Moya sobre la ciència a Espanya, Cristina Vida sobre la resiliència com a valor a preservar davant les crisis actuals, i Gustau Muñoz sobre el tema general d’aquest número: l’inquietant segle XXI.