L’alumna parteix de la Convenció de les Nacions Unides sobre la prohibició d’utilitzar tècniques de modificació ambiental amb finalitats militars i altres fins hostils, coneguda com ENMOD, del 1976, que introdueix el medi ambient en la legislació bèl·lica i que serveix com a mecanisme de desarmament i protecció mig ambiental. El treball realitza un recorregut ampli i meticulós sobre les conseqüències ambientals de tres conflictes bèl·lics produïts en el segle XX i posteriors a la finalització de la II Guerra Mundial.

El primer d’ells és la guerra de Vietnam, amb les conseqüències, algunes encara palpables, de l’ús del DDT i de l’Agent Taronja per part dels EUA, i les dificultats de l’assumpció de responsabilitats de la potència americana, sobretot pel caràcter de ‘soft law’ que té el dret internacional, i més aquesta part de responsabilitat ambiental derivada de conflictes bèl·lics.

Precisament d’aquest conflicte sorgeix, com així ho indica l’autora, el concepte d’ecocidi, encunyat per Daniel Goldstein, metge especialitzat en biologia molecular, que en 1973 va publicar un llibre, hui descatalogat, titulat ‘Vietnam: Laboratori per a un genocidi’. L’ecocidi es podria definir com un mal ambiental a gran escala, sobre un territori molt ampli, i que pot tindre conseqüències irreversibles, per la magnitud dels efectes i per l’amplitud del seu àmbit territorial.

Arran de les conseqüències socials i polítiques de la guerra de Vietnam, i la falta de reparació dels EUA, es va crear el Tribunal Rusell, el president executiu del qual va ser Jean Paul Sartre, qui també és esmentat en el treball.

La segona guerra que s’analitza és la guerra del Golf i l’absència total de reparació dels danys ambientals per part de l’Iraq. Es va produir la crema de depòsits petrolífers, abocaments de petroli a la mar, la combustió dels pous de petroli i actes contra civils iraquians, així com altres danys col·laterals. Les Resolucions de les Nacions Unides condemnant l’Iraq no s’han complit. El cost total de reclamacions per danys ambientals ascendeix a 85.000 milions de dòlars.

Finalment, s’analitza la campanya de bombardeig que es va produir durant la guerra de Kosovo (febrer 1998- juny 1999) que va enfrontar a l’extinta República Federativa Socialista de Iugoslàvia i l’Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (ELK), un grup rebel d’ètnia albanesa, opositor al govern iugoslau a la regió, controlat pels serbis. En concret els atacs a la ciutat de Pančevo (a 20 quilòmetres al NE de la ciutat de Belgrad). En 1999 la ciutat va ser fortament bombardejada per les forces de l’OTAN en posseir objectius militars com la refineria de petroli, la fàbrica d’avions Lola-Utva i plantes químiques.

L’estudi és únic sobre aquests conflictes bèl·lics, on s’han utilitzat més de 80 fonts bibliogràfiques (la major part en anglés, en existir molt poca literatura sobre el tema traduïda al castellà), 10 normes jurídiques de caràcter internacional i 20 Resolucions d’UNSC, (el Consell de Seguretat de la Nacions Unides), així com lleis i propostes de lleis federals del Congrés dels EUA.