Justament el dimarts 31 d’octubre es compleixen 10 anys de la posada en marxa de la Unitat d’Igualtat quan el Consell de Govern va aprovar la seua creació amb naturalesa de servei de caràcter general per a impulsar les polítiques d’igualtat de la Universitat de València.

En aquell moment, la Universitat de València va estar una de les pioneres a nivell estatal en dotar-se d’una estructura administrativa destinada a desenvolupar les polítiques d’igualtat en compliment de la Llei orgànica 4/2007, de 12 de abril que afirma: “Les universitats comptaran entre les seues estructures d'organització amb unitats d'igualtat per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el principi d'igualtat entre homes i dones”. 

En el transcurs d’aquests 10 anys, la Unitat d’Igualtat ha depés del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño i l’han dirigit la professora, ja traspassada Olga Quiñones des de la seua creació en 2007 fins setembre de 2011, Carmen Tomás fins maig de 2015 i des d’aleshores Amparo Mañés. 

Molts han estat els projectes que ha portat a terme la Unitat d’Igualtat des de la seua creació destacant, però, la redacció, negociació i desenvolupament del I i II Plans d’Igualtat amb els informes diagnòstics i avaluacions. Nou edicions de la Setmana per la Igualtat, la creació del Premi Olga Quiñones a TFG, TFM i tesis amb perspectiva de gènere, commemoracions amb actes institucionals del 8 de març i el 25 de novembre, la creació d’un Observatori d’Igualtat per a fer visibles les desigualtats entre dones i homes en l’àmbit universitari, recollir i analitzar dades estadístiques i elaborar informes, entre altres. Durant aquests anys s’ha començat a treballar amb pressupostos amb perspectiva de gènere, l’estudi de les bretxes de gènere, l’aprovació d’un protocol d’actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe, i un codi de conducta i de les relacions respectuoses entre les dones i els homes d’aquesta Universitat. Formació per al PAS i PDI, formació per a l’estudiantat i la integració de la perspectiva de gènere en la programació del cinema, teatre, exposicions, debats o música.

Durant aquests 10 anys ha rebut premis i reconeixements, ha participat en l’elaboració del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, ha format part de l’Observatori contra la Publicitat Sexista de la Generalitat Valenciana i ha desenvolupat diversos projectes vinculats a les ajudes del Instituto de la Mujer.

La Unitat d’Igualtat treballa actualment en l’avaluació del II Pla d’Igualtat i l’elaboració d’un nou informe de la situació de les dones i els homes en la Universitat i prepara el III Pla d’Igualtat per a la institució.

Marcela Lagarde
Marcela Lagarde, ha estat artifex del terme ‘feminicidi’, expressió que considera part del bagatge teòric del feminisme. Segons l’antropologa feminista, el feminicidi comprén el conjunt de delictes de lesa humanitat que apleguen crims, segrestos, desaparicions de dones i xiquetes davant d’un colapse institucional. S’hi dóna una fractura en l’estat de dret que afavoreix una impunitat davant aquests delictes.

Marcela Lagarde es profesora dels postgraus d’Antropologia i Sociologia de la  Universidad Nacional Autónoma de México(UNAM); assessora del Postgrau en Estudis de Gènere de la Fundación Guatemala i en el Diplomado en Género y Desarrollo de la UNAM. Ha estat diputada Federal del Congrés Mexicà (2003-2006), on va exercir com a presidenta de la Comissió Especial per a conéixer i fer seguiment a les investigacions relacionades amb els feminicidis en la República Mexicana.

Cal destacar també el concepte ‘Sororitat’ com un altra de les contribucions de Lagarde al vocabulari feminista, que s’entén com el reconeixement i la unitat de les dones en la seua actuació pública. 

Marcela Lagarde és autora de diversos llibres en màteria de gènere entre els quals destaquen: Los cautiverios de las mujeres: madresposas, monjas, putas, presas y locas (1990). Género y Feminismo. Desarrollo humano y democracia (1996); Identidad de género y feminismo (1998); Claves feministas para el poderío y la autonomía de las mujeres (1998); Una mirada feminista en el umbral del milenio (1999); Claves feministas para liderazgos entrañables (2000); Claves feministas para la autoestima de las mujeres (2001); Claves feministas para la negociación en el amor (2001); Claves feministas para mis socias de la vida (2005); Presentación a la Investigación diagnóstica sobre la violencia feminicida en la República Mexicana, 14 tomos, Cámara de Diputados, LIX Legislatura, México, 2006; Feminismo, género e igualdad. Pensamiento Iberoamericano N9 (2011) Coordinat per Marcela Lagarde i Amelia Valcárcel; El feminismo en mi vida. Hitos, claves y utopías (2013).