La majestuositat, aquella altura abrupta i ferotge de la Serra Gelada, o muntanya de l’Albir, com s’ha denominat històricament,  és el que va empentar Jaume Fuster a iniciar un projecte fa 15 anys per viatjar al cor d’aquesta muntanya d’uns sis quilòmetres de llarg que comprén els municipis de Benidorm i l’Alfàs del Pi i que s’interromp abruptament sobre el mar en un precipici de més de quatre-cents metres d’altura. Repetides visites caminant per les sendes del cim, escalant el penya-segat, arrossegant-se per les coves, admirant la incommensurabilitat també en barca i en helicòpter, per captar tots els racons i detalls des de tots els punts de vista.

Cada fotografia, un repte, recorda Fuster, “ja que es tracta d’una serra molt complicada amb punts com el Pas del Segur, on si equivoques el pas caus 300 m en caiguda lliure al mar” o “la cova de l’Albir, on per poder entrar t’has d’arrossegar amb una determinada posició en cap i braços, i passar tot un equip i 4 persones ens va deixar un impacte físic considerable”. Aquesta complexitat d’execució és on també radica la singularitat del projecte que només ha estat possible realitzar amb aquesta intensitat, afirma el fotògraf, “perquè és un projecte personal, un lloc que em va descobrir mon pare, on m’he criat, el pati de ma casa”. El moment triat, continua, no és aleatori. Ara mateix, la serra “té una amenaça immediata: la construcció d’un telefèric a la Punta de les Caletes, passant per damunt d’una de les torres de guaita, i per això vull contribuir a conscienciar els meus conciutadans del tresor que tenim i de la necessitat de preservar-lo tal i com està ara, el més verge possible”.

El resultat de tots els esforços es nota en l’exposició Parc Natural de la Serra Gelada. Les llums de l’abisme, amb fotografies de grans dimensions realitzades en analògic amb les quals Fuster aconsegueix transmetre la fascinació, bellesa i complexitat de la Serra Gelada. A més, fotografies històriques de Carlos Sarthou, cartes nàutiques i plànols del s. XIX i altres documents acaben d’arrodonir una mostra única i global sobre aquest espai natural de gran valor ecològic i ambiental, però també històric i toponímic.

En aquest sentit, el llibre de l’exposició, amb el mateix títol, recull les fotografies de Fuster amb textos de persones expertes en diversos camps i coneixedores d’aquesta serra: Francesc Xavier Llorca (documentació), Vicenç Maria Rosselló (geografia i toponímia), Carolina Frías (arqueologia) i  Josep Piera (botànica). Un equip de persones amb qui Fuster va anar contactant a mesura que avançava el projecte fotogràfic i amb qui ens descobreix la Serra Gelada com a enclavament estratègic per a la pesca i la vigilància marítima i com a refugi i trinxera, testimoni de nombroses històries de corsaris, contrabandistes i carrabiners. El catàleg, editat pel Botànic, complementa a la perfecció l’exposició i contribueix al seu objectiu: posar el focus d’atenció en un dels paratges de major bellesa i valor de les terres valencianes per alertar de la seua necessària preservació. La Serra Gelada és un patrimoni històric i natural a conèixer, reivindicar i protegir.

Jaume Fuster és professor de fotografia de la EASD de València. Natural de Benidorm, és Llicenciat en Ciències de la Informació (San Pablo-CEU) i Doctor per la Universitat Politècnica de València. Va treballar com a productor en RTVV, així com d’operador de càmera, i és autor de diversos llibres, articles i catàlegs sobre fotografia. Les seues exposicions anteriors, Nova Zelanda, cartes des de les antípodes, Almadrava o Poemas para leer sin respirar, són prova del seu interés per les geografies remotes, l’ésser humà als grans espais naturals o figures amb una forta evocació onírica.

L’exposició Parc Natural de Pla Serra Gelada. Les llums de l’abisme ha estat organitzada pel Jardí Botànic de  la Universitat de València en col·laboració amb l’Ajuntament de Benidorm, la Diputació d’Alacant, l’Ajuntament de L’Alfàs del Pi, la Fundación Frax i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Després d’haver-se pogut veure al Museu Boca del Calvari de Benidorm i a la Fundació Frax de l’Alfàs del Pi, tanca el seu recorregut al Botànic, on podrà visitar-se a la Sala Hort de Tramoieres del 25 d’octubre de 2018 al 6 de gener de 2019 (entrada gratuïta).

Més informació: http://links.uv.es/Zqvgh2V