Les projeccions tindran lloc al vestíbul de la Facultat de Dret, sempre a les 17:30 hores.

Es tracta d’una programació que, en paraules del director acadèmic de l’Aula, el professor Luis Pérez Ochando, “pot ser especialment interessant per a les facultats presents al Campus. Creiem que les qüestions abordades en les pel·lícules, que abasten des de l’antropologia social, la memòria col·lectiva, els drets humans o el dret internacional, poden ser d’interés per a l’alumnat general, però també per a l’alumnat interessat en l'audiovisual, que trobarà ací una selecció de títols d’extraordinària qualitat cinematogràfica”.

Així, el cicle arrancarà aquest dijous, 23 de febrer, amb la projecció d’‘Honor’ (‘Namus’, Amo Bek-Nazaryan, 1925), la primera pel·lícula armènia que, malgrat el seu finançament d’origen soviètic, s’allunya de la política i se centra en la comunitat tradicional, els seus costums, la seua cultura i les seues creences, atorgant-li al film un important valor documental i antropològic. A continuació s’obrirà un debat per a indagar en la cultura tradicional armènia a càrrec de Luis Pérez Ochando i el periodista cultural Eduardo Almiñana.

El dia 2 de març, Virginia Mendoza, antropòloga social i periodista, parlarà sobre la projecció d’‘El color de las granadas’ (‘Sayat Nova’, Serguei Parajanov, 1969), una història poètica, melancòlica, bella i, a vegades, críptica. D’acord amb el professor Pérez Ochando, “és una de les millors pel·lícules de la història del cinema”, que posa en relleu la capacitat de resistència i supervivència de la cultura armènia a través de la vida del músic i poeta Sayat-Nová i tota la simbologia que li acompanya.

‘Ararat’ (Atom Egoyan, 2002) és el tercer i últim títol d’aquest cicle que podrà veure’s el dia 23 de març, el qual aborda el genocidi armeni en la massacre de Van a partir del rodatge d’un film sobre aquest tema, un holocaust ja oblidat per la comunitat internacional que vol ser recordat i activar els mecanismes per a superar el trauma col·lectiu ocasionat. “Aquest film ofereix, per tant, una excel·lent ocasió de reflexionar tant sobre el genocidi i la diàspora armènia com sobre la necessitat de la memòria o els drets humans”, conclou el director de l’Aula.