El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) participa en un nou estudi que analitza com algunes espècies vegetals, les plantes facilitadores, contribueixen a establir altres plantes en condicions climàtiques adverses. En l’estudi, recentment publicat en la revista Ecology Letters, hi ha, a més, investigadors del King’s College de Londres (Regne Unit) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, UAB–IEC–UB-CSIC-Generalitat de Catalunya) , de la Universitat Autònoma Madrid i de la Universitat de Jaén.

Les plantes es distribueixen geogràficament al nostre planeta en funció de diferents variables, entre elles les condicions climàtiques. Si aquestes condicions varien, poden tindre efectes notables sobre aquesta distribució. Aquest estudi analitza de quina manera les plantes facilitadores ajuden a establir-ne d’altres en condicions climàtiques diferents de les del seu nínxol habitual, cosa que contribueix a l’estructura de les comunitats vegetals així establertes.

Els resultats de l’estudi mostren que les plantes facilitadores proporcionen una protecció, en forma de coberta vegetal, per a altres espècies que tindrien molt complicat sobreviure en ambients més càlids i àrids, o amb temperatures més fredes. “Gràcies a aquest efecte protector, noves generacions de plantes es poden establir amb èxit en zones allunyades del seu òptim climàtic. Per contra, les comunitats vegetals del sotabosc així establertes veurien compromesa la seua supervivència si aquesta coberta vegetal protectora desapareguera”, explica Miguel Verdú, investigador del CSIC al CIDE.

El treball es va dur a terme a 28 localitats al llarg del sud de la península ibèrica. L’àrea mostrada abasta un ampli rang de condicions ambientals tant en termes de temperatura com de precipitació, incloent-hi tres tipus climàtics principals: el clima mediterrani, majoritàriament cap a les zones centre i oest; el clima semiàrid, que cobreix majoritàriament la part oriental de la regió d’estudi; i el clima alpí-mediterrani, als cims muntanyosos. Es van registrar un total de 26.252 individus de 141 espècies vegetals diferents.

Facilitació davant del canvi

Les implicacions d’aquests resultats són molt importants en el context actual de canvi climàtic. L’amortiment davant d’altes temperatures podria ser clau en el manteniment de la biodiversitat i dels serveis ecosistèmics que aquesta ofereix als climes típicament mediterranis, on les temperatures extremes poden ser letals per a les plàntules.

“Aquesta funció facilitadora permet l’establiment d’espècies menys adaptades a les condicions àrides, però també afavoreix l’establiment en ambients freds de les altes muntanyes mediterrànies, actuant llavors com un reservori d’espècies adaptades al canvi climàtic”, aclareix María A. Pérez Navarro, primera autora d’aquest estudi i investigadora al CREAF i al Departament de Geografia del King’s College de Londres (Regne Unit).

El tipus d’estudi desenvolupat per aquest equip permet observar patrons de distribució de plantes posant el focus d’atenció en les condicions microclimàtiques, enfront dels estudis habituals que analitzen les condicions climàtiques a una escala macro. Aquest canvi d’escala suposa un salt en els estudis en ecologia de plantes.

Referència:

Pérez-Navarro, M. A., Lloret, F., Molina-Venegas, R., Alcántara, J. M. & Verdú, M. (2024). Plant canopies promote climatic disequilibrium in Mediterranean recruit communities. Ecology Letters, 27, e14391. DOI: https://doi.org/10.1111/ele.14391