Els temes que tractarà el congrés són la migració memorística (circulació transcultural i recepció de crims de masses en la literatura), la memòria textual (la literatura com a arxiu), el resignificat dels espais de violència (la museificació de la memòria), l’arxiu del perpetrador (de l’esfera privada a la pública), les imatges de perpetració en el cinema documental, les pràctiques artístiques com a espais de convergències memorístiques, i les petjades de la perpetració des de l’arqueologia.

Amb aquest quart congrés internacional es busca seguir la línia de treball empresa en edicions anteriors, que incideix en la visió comparativa dels diferents casos d’estudi. En aquesta edició es posa l’accent principalment en els avantatges dels processos de construcció mnèmica transnacionals, que agrega una nova perspectiva dinàmica i “multidireccional” (Rothberg, 2009). Per a això, s’incorporen en l’anàlisi les violències derivades del tràfic atlàntic de persones esclavitzades i el colonialisme, així com nous aspectes transnacionals i transculturals com la migració des de l’òptica dels estudis postcolonials i descolonials.

En l’estudi dels crims de masses i de violència política s’ha desenvolupat, fonamentalment en les últimes dècades, un major interés per les qüestions metodològiques que afecten la condició del perpetrador i a l’esdeveniment de la perpetració en tots els seus àmbits. Si bé la figura de la víctima es va assentar com a suport fonamental de la memòria dels esdeveniments traumàtics de la societat des dels primers conflictes del “breu segle XX” (Hobsbawm, 2011), l’atenció crítica sembla, no obstant això, haver-se desplaçat en els últims anys. Davant el que s’ha donat a conéixer com a gir cap al perpetrador (perpetrator’s turn), resulta necessari interrogar no sols la figura mateixa del perpetrador, sinó també les produccions artístiques i culturals que en les últimes dècades han situat al perpetrador en el centre de la reflexió. Sota aquesta premissa, el grup d’investigació universitària Repercri ha buscat, des dels seus orígens en 2016, aplicar la metodologia d’estudi sobre els perpetradors de violència de masses als àmbits més específics de l’estudi del relat i les imatges, en un intent de vincular el desenvolupament crític de la figura del perpetrador amb l’anàlisi de la seua inscripció en l’imaginari cultural contemporani.

Les memòries privades dels perpetradors, representades en mitjans com a àlbums fotogràfics privats, fotografia vernacla, pel·lícules familiars i testimoniatges, constitueixen una primera aproximació a la memòria primària de la perpetració. Així mateix, els llibres oficials i institucionals, les fotografies d’equip, noticiaris, documentals de propaganda o les reconstruccions de biografies per via literària o cinematogràfica, ens acosten a les representacions institucionalitzades que buscaven testimoniar, d’acord amb uns objectius concrets, l’esdevingut durant els actes de perpetració de violència. Finalment, les pràctiques memorístiques dutes a terme per les generacions posteriors, tant les desenvolupades en l'àmbit privat de la postmemòria, com les institucionals i museístiques, proposen noves lectures del passat de violència, que busquen resemantitzar les representacions narratives i iconogràfiques primàries en clars actes d’apropiació.

El congrés pretén examinar aquestes petjades de la perpetració, centrant-se, fonamentalment, en la tríada “espais, testimoniatges, arxius”, això és, en els espais o escenaris en els quals es van produir els crims de masses, els testimoniatges que van resultar de tals experiències i, finalment, els arxius generats sobre aquests.