En els tres dies de la trobada sobre “Conservació i gestió d’aiguamolls davant del canvi climàtic”, que es podrà seguir en streaming i que arranca aquest dimecres a les 9 amb la presència, entre d’altres, de la Vicerectora de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable de la UV, Pilar Serra, representants d’organitzacions internacionals i de la societat civil, i personal científic, polític i professional compromès amb la conservació d’aquests ecosistemes tractarà assumptes com les amenaces i reptes a què s’enfronten els aiguamolls, governança i ocupabilitat verda.

Antonio Camacho, catedràtic d’Ecologia a la Universitat de València i coordinador de la part científica del projecte explica que “es poden dissenyar accions de maneig, gestió i restauració dels ecosistemes aquàtics, basades en coneixements científics com els generats en aquest projecte que, alhora que afavoreixen la recuperació de la salut ecològica del sistema, també estiguen encaminades a maximitzar el segrest de carboni, i que puguen reduir l’alliberament a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle”.

A més d’aquest potencial paper mitigador que els aiguamolls poden exercir en la lluita contra el canvi climàtic, en les ponències i taules redones previstes s’analitzaran l’estat de conservació de l’Albufera de València segons diversos indicadors i la gestió i restauració d’aiguamolls mediterranis; i les amenaces i pressions sobre els aiguamolls. També es tractaran qüestions sobre educació ambiental, la importància de la comunicació audiovisual per al coneixement dels aiguamolls, i aspectes més tècnics com la normativa legal que els protegeix o la necessitat d’implementar mesures de protecció i una gestió correcta.

Context

Per a la reducció de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, els ecosistemes més coneguts són els boscos, però hi ha altres espais naturals capaços de fixar grans quantitats de carboni, i amb això mitigar el canvi climàtic, com els aiguamolls. Tot i la seua importància, la Convenció de Ramsar alerta que durant l’últim segle van desaparèixer més del 60% dels aiguamolls del planeta. El cas més recent d’alarma ha estat la repetida dessecació de l’última llacuna permanent a Doñana, la Llacuna de Santa Olalla, situació molt infreqüent i especialment rellevant per la seua simbologia al territori i per ser la reserva natural més gran d’Europa. L’actual situació de sequera ha agreujat la seua situació i la d’altres aiguamolls, especialment els mediterranis.

Segons Vanessa Sánchez, representant de la Fundació Global Nature i coordinadora del projecte, “els aiguamolls mediterranis, quan es gestionen adequadament, poden actuar com a importants embornals de carboni, i contribuir així a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle”.