Els espais que s'expliquen són la Sala Duc de Calàbria que alberga la col·lecció bibliogràfica, el Pati Rectoral, la Capella de la Sapiència, el Claustre i el Paranimf. En aquests espais es mostra una col·lecció de béns artístics produïts per la Universitat en diferents moments de la seua història, integrats en els espais arquitectònics per als quals van ser creats. Una de les peces més destacades és la taula de la Verge de la Sapiència que presideix el retaule de la capella, pintada per Nicolás Falcó en 1516, obra representativa de l'art renaixentista valencià. La visita a aquest espai s'acompanya amb obres de figures destacades del neoclassicisme valencià com Maella, Camarón, o Ignacio Vergara. El paranimf o teatre acadèmic mostra una galeria de 40 retrats de cos sencer de personatges il·lustres i la Sala de Juntes conserva una galeria de retrats de rectors des de mitjan segle XIX, i l'arca de cabals de la institució, del segle XVIII.

Aquest edifici històric, declarat Bé d'Interés Cultural en 1981, és el més antic i emblemàtic de la Universitat de València. Ha sigut seu principal des de la seua fundació a la fi del s. XV fins a mitjan del s. XX quan es van instal·lar les facultats en el campus de Blasco Ibáñez. D'arquitectura neoclàssica valenciana, especialment en les seues façanes i claustre. La seua configuració arquitectònica actual és fruit d'una successió d'intervencions que han anat adaptant l'edifici a les seues diferents funcions i necessitats al llarg de més de cinc segles, des de les primeres obres encarregades a Pere Compte fins a les més recents intervencions (1999 i 2012).

S'ha convertit en un centre cultural de referència en la ciutat de València amb un ampli programa d'activitats relacionades amb exposicions d'art, teatre i música, a les quals s'afig ara la visita a aquests espais històrics que han sigut reconeguts com a museu.