En el treball, publicat a la revista Environmental Microbiology Reports, s’hi utilitzen d’una banda tècniques de seqüenciació del genoma, per entendre la composició dels microorganismes, i de l’altra s’hi descriuen quins microorganismes són cultivables en laboratori, per a posteriors anàlisis i aplicacions.

“La semblança observada entre aquestes comunitats microbianes reforça un famós mantra d’ecologia microbiana de Baas Becking, un conegut microbiòleg de principi del segle XX, el qual deia que tot és a tot arreu, però que l’entorn selecciona”, explica Kristie Tanner, investigadora de l’I²SysBio i primera signant de l’article.

En l’estudi també han participat, per part de l’I²SysBio, José Manuel Martí, Esther Molina, Juli Peretó i Manuel Porcar, així com Josabel Belliure, del Departament Interuniversitari d’Ecologia de la Universitat de Alcalá, i Mar Fernández, del Norwegian Polar Institute de Tromsø.

En l’article «Polar solar panels: Arctic and Antarctic microbiomes display similar taxonomic profiles», el grup de recerca ha analitzat un total de 14 panells entre gener i maig de 2017, 3 a l’illa  Decepció, 6 a l’illa de Livingston (totes dues al pol Sud) i 5 plaques de Tromsø (al pol Nord).

Tromsø és el casc urbà més gran de la costa nord de Noruega i es localitza a 350 km al nord del cercle polar Àrtic. Presenta un clima subàrtic, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els 0,9 i els -23,6 ºC a l’hivern i entre els 5,3 i els 12,4 ºC a l’estiu. Les illes Shetland del Sud són un arxipèlag d’illes situades al nord de la península Antàrtica. La temperatura mitjana mensual es mou entre els 23,1 i els 21 ºC de març a octubre, quan la mar al voltant de les illes és tancada per gel, i lleugerament més tèbia de novembre a febrer, amb temperatures que varien entre els 21,7 i els 0,5 ºC.

Grup de recerca

El grup de recerca, liderat per Manuel Porcar, del I²SysBio, centra els seus estudis principalment en ecosistemes que es caracteritzen per tenir condicions extremes (dessecació, temperatures extremes, elevada salinitat o presència de compostos contaminants, entre altres). L’objectiu d’aquests estudis és doble. D’una banda caracteritzar, a través de tècniques de seqüenciació, les comunitats que habiten aquests ecosistemes extrems. D’altra banda, buscar microorganismes que puguen ser d’utilitat en determinats processos industrials o aplicacions biomèdiques per les seues capacitats de resistir les condicions extremes a què estan sotmesos. Són exemple d’aquest segon objectiu els microorganismes productors de carotenoides que protegeixen de la radiació solar i que viuen en ambients amb elevada irradiació o microorganismes degradadors de cafeïna que viuen en ambients rics en aquest compost).

Aquesta investigació ha estat patrocinada pel Ministerio de Economía y Competitividad (projecte Helios BIO2015-66960-C3-1-R cofinançat amb fons FEDER).

Article:

Tanner, K., Martí, J. M., Belliure, J., Fernández-Méndez, M., Molina-Menor, E., Peretó, J. and Porcar, M. (2017), «Polar solar panels: Arctic and Antarctic microbiomes display similar taxonomic profiles». Environmental Microbiology Reports. Doi: 10.1111/1758-2229.12608

Peu de fotografies:

(Galeria). Una de les plaques solars de la que l’equip va agafar mostres a l’Antàrtida

(Portada i galeria). D’esquerra a dreta: Manuel Porcar, Kristie Tanner, Esther Molina i Juli Peretó