Què és la contaminació lumínica?

Hi ha moltes definicions, però últimament s’utilitza una que es refereix a la contaminació lumínica com a qualsevol alteració del medi nocturn causada per la llum artificial nocturna. Qualsevol llum a la nit produïda pels humans és contaminació.

Quins són els principals emissors?

La contaminació lumínica és causada principalment per unes característiques de l’enllumenat vial de les ciutats i pobles de tot el món, quan aquestes estan mal apantallades o instal·lades, emeten més potència de la necessària, il·luminen fora dels horaris d’ús o es posen en llocs pels quals no circulen persones. També contamina la llum dels negocis, la de la gent particular i la dels habitatges.

No obstant això, aquesta contaminació s’ha vist incrementada amb la instal·lació de llums LED –sobretot les blanques–, les quals són més barates i, per tant, més fàcils d’instal·lar. Per una propietat de la nostra atmosfera, el component blau d’aquestes es dispersa més, i, per tant, la llum blanca dels LED arribarà més lluny i contaminarà més que la de les llums càlides.

"Per una propietat de la nostra atmosfera, la llum blanca dels LED arribarà més lluny i contaminarà més que la de les llums càlides".

Quins efectes té la contaminació lumínica sobre el medi ambient?

La llum dels emissors es dispersa a l’atmosfera, però no només a escala local, ja que una ciutat contamina el seu entorn. La llum arriba a grans distàncies, i tant a curtes com a llargues distàncies es troben parcs naturals i zones rurals, per la qual cosa els animals ja no estan en un entorn totalment fosc.

Actualment, a Europa hi ha molt poques zones en què els parcs naturals tinguen la nit completament fosca com abans, i això afecta tota classe d’animals, siguen mamífers, rèptils, amfibis o aus. A les aus, per exemple, quan viatgen d’un país a un altre, les llums de les ciutats els pareixen molt atractives i es queden enganxades al seu voltant.

També afecta la predació, ja que els animals queden més exposats en zones brillants i poden ser captats amb major facilitat, encara que el cas més important és el dels insectes. La majoria dels insectes són nocturns, molts són voladors i volen seguint les estrelles i la Lluna; si poses una làmpara en mig d’una zona natural, els insectes no han evolucionat per diferenciar la Lluna d’una làmpara de bola, per la qual cosa es queden pegant voltes a la llum fins que s’esgoten i moren.

I sobre les persones?

La nostra fisiologia, com a mamífers diürns, segueix un patró dia-nit en què la llum és el principal factor pel qual el nostre cervell sap si és de dia o de nit. Quan de dia veiem molta llum brillant, i per tant també llum blava, la nostra retina envia un senyal al nostre cervell dient que és de dia i hem d’estar actius. La nit en teoria és fosca, i el nostre cervell no rep informació dels ulls perquè no hi ha llum blava, pel qual comença a segregar-se melatonina, una hormona que ens indueix a dormir.

La nostra civilització està acostumada a tindre llum a la nit, però el nostre cervell continua sent el mateix que el dels humans que vivien en les coves. Ara hem introduït un factor estressant, que és la llum a la nit, sobretot la que és molt blanca. Per tant, estem inhibint la producció de melatonina, motiu pel qual no produïm la necessitat de dormir i podem estar desperts fins a altes hores de la nit.

El problema és que la falta de melatonina produeix insomni i a llarg termini també es poden produir problemes de salut mental com depressió, problemes d’obesitat i, segons uns estudis recents, inclús càncer de mama en dones i de pròstata en homes.

"Ara hem introduït un factor estressant, que és la llum a la nit, sobretot la que és molt blanca"

-----------

"La contaminació lumínica s’ha de reduir posant unes millors instal·lacions lumíniques al carrer"

Què s’hauria de fer per a reduir la contaminació lumínica?

La contaminació lumínica s’ha de reduir posant unes millors instal·lacions lumíniques al carrer, encara que també existeix la idea de limitar que els negocis no tinguen la llum encesa tota la nit. No obstant això, l’única solució que veiem és considerar la llum com un contaminant.

Si pensem en la contaminació de l’aigua o la de l’aire, hi ha detectors que indiquen com de contaminada està la ciutat, motiu pel qual si es passen uns límits, hi ha multes o prohibicions per a baixar els nivells de contaminació. Ara també tenim detectors de contaminació lumínica, per la qual cosa es podrien posar uns límits a la llum que emeten les ciutats.

Pel que fa a la legislació, no hi ha cap normativa estatal que ens protegisca; hi ha normatives, però cap es compleix. Per exemple, no es poden llançar llums de tipus làser cap al cel a la nit, però en festes i concerts es fa sense tindre conseqüències.

En agost de 2022 es va prendre la decisió d’apagar la llum a la nit en botigues i monuments. Aquesta decisió ha contribuït d’alguna manera a reduir la contaminació lumínica a les ciutats?

El 2 d’agost de 2022 va haver-hi un decret del govern espanyol que obligava a apagar les llums a partir de les 10 de la nit en edificis públics no utilitzats i en aparadors de botigues. Tanmateix, aquesta mesura tan innovadora ja està en la normativa, però, com ja he dit, les normatives de contaminació lumínica no es compleixen a Espanya. D’aquesta manera, el Reial Decret 1890/2008 ja preveu que en els horaris de baix ús han de reduir-se les llums dels carrers i dels aparadors.

Respecte a si hem notat alguna diferència, en alguns detectors que tenim sí que vam notar la baixada de llum a les 10 de la nit. Tot i això, les llums de les ciutats són tan grans que no es produeix un canvi determinant, s’haurien d’apagar moltes més coses.

Arran d’aquesta decisió, algunes persones es van queixar dels possibles problemes d’inseguretat que podrien sorgir. Què es podria fer per a garantir la seguretat al mateix temps que s’assegura la reducció de la contaminació lumínica?

A França, per exemple, el moviment Villes et Villages étoilés premia l'apagada de les llums de pobles i ciutats des de les 12 de la nit fins a les 5 o 6 del matí, i no hi ha hagut cap problema de seguretat. La gent és conscient que a França a les 12 de la nit no hi ha ningú pel carrer; la policia no s’ha queixat i, que jo sàpia, no han augmentat els delictes. No dic que a les grans ciutats s’ha d’apagar tot, però en els pobles menuts es podrien apagar perfectament per tal de recuperar part del cel.

"A França, per exemple, el moviment Villes et Villages étoilés premia l'apagada de les llums de pobles i ciutats des de les 12 de la nit fins a les 5 o 6 del matí"

---------------

"Es poden fer coses de manera individual, com no utilitzar el mòbil abans de dormir perquè aquest emet llum blanca i inhibeix la producció de melatonina"

En cas que una persona no poguera controlar la contaminació lumínica del seu entorn, què podria fer per tal de pal·liar les conseqüències sobre la seua salut?

La gent sí que pot controlar l’enllumenat del seu entorn, ja que, per exemple, pot protestar a l’ajuntament. Una de les nostres iniciatives és conscienciar la població que sí que pots protestar si t’entra llum del carrer. La feina dels ajuntaments és il·luminar els carrers i les voreres, però els edificis han d’estar foscos.

A banda d’això, també es poden fer coses de manera individual, com no utilitzar el mòbil abans de dormir perquè aquest emet llum blanca i inhibeix la producció de melatonina. Els metges recomanen no utilitzar els mòbils dues hores abans de dormir; també hi ha un mode nocturn que tot el món hauria de posar, però no és suficient.

En cas de no fer res respecte a aquestes tipus de contaminació, què podria ocórrer en el futur?

La principal conseqüència és la pèrdua de la nit, és a dir, tu miraries cap al cel i no veuries estrelles, no veuries res. El 80% de la població europea mai ha vist la Via Làctia, aleshores això fa que la nostra relació amb el cosmos es trenque; no sabem si amb un futur sense estrelles perdrem les vocacions científiques.

També perdrem la capacitat d’observar el cel amb telescopis, es podrà amb els espacials, però no podem estar gastant 10 mil milions d’euros contínuament. No obstant això, hi ha una cosa més important i perillosa. Si perdem el cel, també perdem la capacitat d’observar els objectes potencialment perillosos que s’apropen a la Terra, motiu pel qual l’amenaça de l’arribada d’asteroides serà major perquè els detectarem massa tard per culpa de la contaminació lumínica.

Perquè vas decidir començar una activitat divulgadora sobre la contaminació lumínica?

Com a astrònom sempre m’ha preocupat la contaminació lumínica, sobretot no poder observar el cel. Encara això, la part activista em va vindre a partir d’un company de la universitat, Àngel Morales, que és president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, una ONG mediambiental. Ell em va portar a observar el Parc Natural del Túria i vam decidir iniciar un projecte de protesta i divulgació de la contaminació lumínica del parc.

Des del 2011 tenim un xicotet grup que es diu Salvem la Nit, en què fem investigació amb detectors, però sobretot divulgació. Anem a parcs naturals i col·legis a contar els problemes derivats de la contaminació lumínica i com reduir-los. A la fi, el que intentem és que les Corts Valencianes facen una llei de contaminació lumínica.

"Anem a parcs naturals i col·legis a contar els problemes derivats de la contaminació lumínica i com reduir-los"

--------

"Crec que els xiquets i els joves estan més conscienciats a nivell mediambiental"

Fas molta divulgació entre xiquets, ho fas per alguna raó en específic?

Els xiquets i els joves no tenen tants prejudicis ni idees fixes sobre els problemes mediambientals. A més a més, són molt actius en aquests problemes i, si vas a la seua classe a fer divulgació, solen fer preguntes, cosa que moltes voltes els majors no fan. Crec que els xiquets i els joves estan més conscienciats a nivell mediambiental.

Creus que la contaminació lumínica ha arribat a l’opinió pública?

Ara som més conscients que abans, a poc a poc vas veient en les xarxes socials que la gent protesta, però la gent no sol fer-ho. Tot i això, és molt fàcil, tan sols has d’escriure una instància dient el que vols i l’ajuntament ha de contestar-te. Si no et contesta, pots enviar la protesta al Síndic de Greuges, que et contestarà i et dirà el que pots fer. Des de Cel Fosc estem oberts a assessorar als ajuntaments en qualsevol cosa que necessiten.