P- Podries explicar què són els bacteris multiresistents i per què representen un desafiament significatiu per a la salut pública i la medicina moderna?

R- Són bacteris que hui dia han adquirit la capacitat de poder viure en presència d'antibiòtics. Amb la qual cosa, si abans érem capaços de tractar una infecció bacteriana amb amoxicil·lina doncs ara ja no podem, perquè els bacteris ara s'han fet multiresistents. És un problema mundial que causa més d'un milió de morts a l'any. Per a què ens fem una idea, ací a Espanya els accidents de trànsit causen unes 1.000 morts a l'any i amb el problema dels bacteris multiresistents estem entre 10.000 i 15.000 morts anuals ja al nostre país, per tant, estem davant un problema real que requereix de solucions a curt termini.

P- Com a directora del grup de Virologia Ambiental i Biomèdica del I2SysBio, podries explicar breument els últims projectes d'investigació en els quals està immers el grup?

R- Davant aquesta situació, que es coneix ja com la pandèmia silenciosa, des del nostre grup d'investigació el que intentem fer és desenvolupar i implementar noves estratègies de control basades en virus de bacteris, en fagos. Es coneix que els virus en general són dolents, causen infeccions, però nosaltres el que fem és utilitzar eixa capacitat de matar cèl·lules per a usar-los com a eines de biocontrol, biotecnològiques o en biomedicina.
La nostra idea és anar a l'ambient, perquè aquests virus, aquests fagos, són les entitats biològiques més abundants del planeta, llavors els buscarem en l'ambient, per a matar de forma molt eficaç i de forma molt precisa i personalitzada un bacteri diana. Això ho fem des d'una aproximació de salut global One Health, segons la qual combatrem bacteris que causen infeccions en humans, en animals, en plantes i fins i tot en l'ecosistema. La nostra idea és desenvolupar i implementar aquestes estratègies que són molt noves per a fer tractaments en pacients que no tenen solució, però també com a eines diagnòstic i de prevenció.

P- Eres cofundadora i directora científica de Evolving Therapeutics, una spin-off de la Universitat de València que desenvolupa solucions biotecnològiques per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de bacteris patògens resistents, amb una metodologia basada en fagos, podries explicar-nos en què consisteix la fagoterapia i com podria revolucionar el tractament d'infeccions bacterianes resistents als antibiòtics, especialment en el context de la salut nacional?

R- La fagoterapia consisteix en l'ús d'aquests fagos, aquests virus ambientals, per a matar de forma molt precisa, sense efectes secundaris, un bacteri que hui dia no té tractament. La fagoterapia a Europa no està regulada encara, però a Espanya és possible utilitzar-les com a tractament compassiu, és a dir, com a tractament d'últim recurs en pacients que tenen una infecció crònica causada per un bacteri que no té tractament.
Per tant, en el nostre grup d'investigació i, a través de nostra spin-off Evolving Therapeutics, el que fem és una producció de fagos terapèutics amb els quals podrem, en última instància, salvar vides, ajudar pacients a millorar la seua qualitat de vida.
Això, a més, ho fem també en veterinària o en camps de cultiu. Des de l'empresa també hem sigut pioners a utilitzar els fagos com a tractament de biocontrol en vinyes, en una vinya a les illes Balears contra el bacteri Xylella fastidiosa, que hui dia també és un patogen molt problemàtic.

P- Pots compartir-nos alguns avanços en el desenvolupament de teràpies antivirals basades en fagos?

R- En la clínica hem realitzat ja 6 tractaments ací a Espanya com a tractament compassiu, i alguns d'ells amb resultats molt prometedors. Estem parlant de persones que, en el nostre cas quasi sempre tenen fibrosi quística, que és una malaltia genètica que els fa tindre -a grans trets- problemes pulmonars associats a una mucositat que fa que s'adquirisquen bacteris, que cresquen i els colonitzen, molts casos bacteris multiresistents, sense tractament. Realitzem tractaments senzills amb fagos nebulizados perquè arriben bé al pulmó en uns 10 dies i hem vist que els pacients són capaços, en pocs dies després del tractament, de recuperar un poc la seua qualitat de vida, millorar l'expectoració, perden moc i milloren també la seua capacitat pulmonar. Per tant, estem millorant les seues vides gràcies a la fagoterapia.

P- Com a professora del màster en Virologia de la Universitat de València, i en concret coordinadora de l'assignatura Jornades Científiques, podries compartir la teua opinió sobre la rellevància d'aquest congrés per a la formació de l'estudiantat del màster?

R- Ací l'interessant és que a València som un pol de virologia molt fort, des de fa dos anys tenim el màster en Virologia i, aquesta assignatura en concret “Jornades i Seminaris científics” té dos blocs: En el primer bloc portem a un convidat expert i els estudiants han de generar una xicoteta presentació basada en el que podrà parlar el ponent. I la segona part és la creació del Congrés, ells han d'organitzar des de dins el Congrés, tindre el seu President, Vicepresident, una comissió científica… i, per tant, crec que és una part molt important que li dona als estudiants un altre tipus de millores.