Dijous, 11 d'abril, Antonio Muñoz Molina repassà la seua obra amb el també escriptor Paco Cerdà al col·loqui ‘1984-2024: 40 años de un Robinson literario’. La tertúlia fou un viatge conversat per quatre dècades de llibres de Muñoz Molina des que el 1984 publicarà la seua primera obra ‘El Robinson urbano’, reeditat a Seix Barral el 2023, fins al present, en un claustre ple de públic, que va escoltar amb delectació a l'escriptor de Jaén.

D'altra banda, dijous 18 d'abril, Ferran Torrent protagonitzarà un col·loqui amb motiu de la publicació del seu últim llibre Memòries de mi mateix (Columna Cat, 2023) , una obra que, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, s'endinsarà en una trama internacional sobre la falsificació d'art clàssic i contemporani, que arriba fins a l'any 2019. L'acte comptarà amb la participació de la vicerectora de Cultura, Ester Alba, i la directora de l'Aula de Narratives, la professora Cristina García Pascual.

Antonio Muñoz Molina. Va nàixer a Úbeda (Jaén) en 1956. Ha reunit els seus articles en volums com El Robinson urbano (1984) o La vida por delante (2002). La seua obra narrativa comprén Beatus Ille (1986), El invierno en Lisboa (1987), Beltenebros (1989), El jinete polaco (1991), Los misterios de Madrid (1992), El dueño del secreto (1994), Ardor guerrero (1995), Plenilunio (1997), Carlota Fainberg (2000), En ausencia de Blanca (2001), Venatanas de Manhattan (2004), El viento de la Luna (2006), Sefarad (2001), La noche de los tiempos (2009), Como la sombra que se va (2014), Un andar solitario entre la gente (2018), Tus pasos en la escalera (2019), El miedo de los ninos (2020), Volver a dónde (2021), No te veré morir (2023), a més del volum de relats Nada del otro mundo (2011) i l'assaig Todo lo que era sólido (2013). Ha rebut, entre d’altres, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, el Premi Planeta, el Premi Jerusalem, el Prix Médicis Étranger i va ser finalista del premi Man Booker International amb la seua novel·la Como la sombra que se va, en 2018. Des de 1995 és membre de la Reial Acadèmia Espanyola. Viu a Madrid i Lisboa i està casat amb l'escriptora Elvira Lindo.

Ferran Torrent (Sedaví) és un dels escriptors més consolidats, amb una producció reeixida que l’ha fet mereixedor de diversos guardons, com el Premi Sant Jordi de Novel·la, el Joan Crexells, el Nacional de la Crítica o el de la Crítica Serra d’Or. Ha sigut traduït al castellà, al francés, a l'alemany, al romanés i a l'italià. I entre les seues novel·les hi ha de tan celebrades com Gràcies per la propina (1994, Premi Sant Jordi), Societat limitada (2002) i Bulevard dels Francesos (2010). Les seues últimes novel·les són Un dinar un dia qualsevol (2015), Individus com nosaltres (2017), Poder contar-ho (2019) i la darrera Memòries de mi mateix. Ha sigut guardonat amb el VI Premi Roís de Corella a la trajectòria literària i amb el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana 2023.

L'Aula de Narratives de la Universitat de València, dependent del Vicerectorat de Cultura i Societat, és un pont entre la literatura i la vida universitària orientant les seues accions cap a l'impuls de la creació literària i la promoció de la lectura i l'escriptura a través de diferents activitats, com ara xarrades i trobades amb escriptors, cicles de conferències, taules redones i tallers d’escriptura i lectura. La seua programació s’adreça tant a la comunitat universitària com a la societat en general i té com a responsable la professora Cristina García Pascual, catedràtica de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València.