Un esdeveniment molt estressant pot alterar a llarg termini les connexions neuronals de l’amígdala cerebral

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 21 de febrer de 2022
 
Imatge de l’amígdala basolateral d’un ratolí Thy1 on es poden observar les neurones excitadores (de color blau) i les neurones inhibidores PV+ (de color roig).
Imatge de l’amígdala basolateral d’un ratolí Thy1 on es poden observar les neurones excitadores (de color blau) i les neurones inhibidores PV+ (de color roig).

Un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut BIOTECMED de la Universitat de València (UV), el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) i la Fundació per a la Investigació de l’Hospital Clínic de la Comunitat Valenciana (INCLIVA) revela que un únic esdeveniment molt estressant pot alterar a llarg termini les neurones inhibidores (un tipus de cèl·lula nerviosa amb un paper molt important en la regulació del funcionament dels circuits neuronals) de l’amígdala cerebral.

Aquesta investigació, publicada a la revista Progress in Neuropsychopharmacology & Biological Psychiatry, ha analitzat per primera vegada en ratolins els efectes a llarg termini d’un episodi d’estrès intens sobre l’amígdala cerebral, una estructura situada a la part interna del cervell que s’encarrega principalment de la formació i l’emmagatzematge de memòries associades a successos emocionals.

Juan Nácher, catedràtic de Biologia Cel·lular de la UV i coordinador de l’estudi, explica: “L’estudi d’aquests efectes és particularment interessant perquè hi ha una àmplia evidència sobre el paper destacat del complex basolateral de l’amígdala en l’adquisició del condicionament de la por i la resposta a l’estrès”. El també investigador del CIBERSAM afegeix que l’amígdala basolateral “té un paper crític en els trastorns psiquiàtrics i és extremadament sensible a l’estrès”.

El personal científic es va fixar en l’impacte de l’estrès sobre diferents poblacions de neurones del complex basolateral dels cervells dels ratolins i va provocar un impacte important en la densitat, estructura i connectivitat de les cèl·lules que expressen parvalbúmina (PV+). Sembla que aquestes neurones inhibidores estan especialment involucrades en l’etiopatologia de diferents trastorns psiquiàtrics, inclòs el trastorn d’ansietat generalitzada, la depressió i la síndrome de l’estrès posttraumàtic. “Els nostres resultats revelen importants efectes a llarg termini d’un sol esdeveniment estressant als circuits inhibitoris de l’amígdala basolateral, especialment en aquells que involucren les neurones PV+ i la seua plasticitat”, assenyala l’equip investigador.

A més, l’ús de ratolins transgènics en aquest estudi també va permetre observar que aquests efectes a llarg termini de l’estrès intens tenen un impacte diferent segons si les neurones inhibidores estan implicades en circuits que promouen o inhibeixen la resposta a la por, segons la investigació. D’altra banda, també van apuntar efectes diferenciats segons el sexe, sent especialment rellevants en ratolins femella, apunten.

 

Article:

Pesarico AP, Carceller H, Guirado R, Coviello S, Nacher J. “Long term effects of 24-h-restraint stress on the connectivity and structure of interneurons in the basolateral amygdala”. Prog Neuropsychopharmacol Biol Psychiatry. 2022 Apr 20; 115:110512. doi: https://doi.org/10.1016/j.pnpbp.2022.110512

Imatges: