Són esports que s’ofereixen al llarg de tot l’any i que, en arribar els mesos de calor, continuen com a propostes saludables i de gran acolliment entre la comunitat universitària, Alumni i familiars en tractar-se d’activitats amb múltiples beneficis.

En el cas del golf, “pots parlar amb la gent que t’acompanya, intercanviar impressions, socialitzar; i pots practicar l’esport amb diferents generacions o amb esportistes de diferents nivells, perquè després de tot, cadascun juga independentment amb la seua bola”, destaca Toni Cortés, professor de l’Escola del Club de Golf de Foressos, a Picassent.

Cortés imparteix les classes a l’alumnat de la Universitat de València també en els mesos de juny i juliol. “Tenim un grup d’iniciació amb alumnat que no coneix el golf o bé posseeix coneixements molt bàsics; i un de perfeccionament amb el qual ja eixim al camp per a practicar estratègies, rutines, tàctiques i colps especials”, explica.

Els primers practiquen, sobretot, l’impacte regular, “el més difícil per a qui comença”, reconeix el golfista; mentre que per als segons, el més treballós és prendre la decisió sobre el colp adequat segons l’estratègia, la tàctica, la posició de la bola i fins i tot el vent. A aquests últims, “els preocupa aprendre a enfrontar-se a situacions reals en el camp de golf”, afirma.

El desenvolupament del joc presenta, doncs, i segons el nivell, certa complexitat que, encara que semble el contrari, es resol fàcilment al final. “El més fàcil és el putt, l’últim colp per a introduir la bola en el clot”, diu el professor, i açò ho saben fins els alumnes d’iniciació.

Avançar en el procés d’aprenentatge, dominar l’entorn pel qual ha de viatjar la bola i gaudir d’un pulmó verd, amb vegetació i fauna autòctones, són unes altres de les grans motivacions per als practicants d’aquest esport.

Tennis i pàdel
No es queden enrere altres disciplines esportives, com el tennis i el pàdel, la pràctica dels quals també exigeix respirar aire fresc i relacionar-se amb altres persones. “Són activitats físicament saludables, entretingudes i motivadores, perquè conforme es va avançant resulta més fàcil practicar l’esport individualment”, assenyala Alfonso Caturla, professor de tennis i pàdel, i coordinador d’aquestes activitats a la Universitat de València juntament amb Cristina Llópez.

“Durant tot l’any portem tres nivells: iniciació, mitjà i perfeccionament, que ens permeten centrar-nos tant en els processos d’aprenentatge com en els de perfeccionament. Al primer nivell li dediquem una hora de classe per setmana, mentre que als altres dos nivells se’ls destina una hora i mitja. Tot açò de dilluns a divendres”, apunta Caturla.

L’alumnat pertany majoritàriament a la comunitat universitària, si bé també assisteixen exalumnes i familiars vinculats a la Universitat. Al llarg de l’any, aquestes propostes esportives compten amb uns 300 inscrits (d’octubre a maig). I, encara que la xifra d’assistència es redueix en estiu, les classes prossegueixen en juny, juliol i setembre.

Per al professor, el pàdel requereix una tècnica d’ensenyament “senzill”, sense un perfeccionament excessiu, a causa de les curtes dimensions de la pista on es desenvolupa. “Amb un curs de dos mesos és suficient per a poder començar a jugar amb altres companys”, sosté.

No ocorre el mateix en la iniciació al tennis. “En ser dimensions més àmplies cal córrer distàncies majors”, concreta, si bé, amb el ritme adequat, la tècnica pot ser “senzilla d’ensenyar”. “L’ensenyament en el tennis comença amb els tipus de colp. Aprenem colp per colp i es van fent progressions d’acord amb les distàncies que hi ha en pista, de més a prop a més lluny de la xarxa. Així, ens trobem amb colps de dreta, revés, servei o volees, per exemple”, explica el professor.

Els esports a l’aire lliure són una altra de les apostes del Servei d’Educació Física i Esports que manté en l’estiu per resultar, a més de saludables i divertits, agradables de practicar durant el bon oratge. Així mateix, serveixen per a alliberar l’estrés acumulat durant l’hivern, ja que permeten a l’esportista caminar i moure’s amb soltesa, en pista o en plena naturalesa, sense parets ni sostres, sense obstacles.