L’estudi mostra que les diferències genètiques entre les poblacions antigues d’Euràsia occidental eren substancialment més grans del que s’estimava anteriorment i també molt més grans que les observades a les poblacions actuals. Aquesta diferenciació va ser causada en part per l’existència d’una barrera genètica invisible a tot Europa. Els arqueòlegs han assenyalat durant molt de temps una aparent barrera cultural que persisteix durant tot el mesolític i el neolític, des del Mar Negre al sud fins a la regió del Mar Bàltic al nord. Dins aquesta regió geogràfica, diferents grups culturals tenien diferents formes de vida en termes de proveïment d’aliments, per exemple. En alinear el coneixement arqueològic amb anàlisis completes d’ADN antic, la identificació d’aquest fenomen de la Gran Divisòria té un paper clau en l’estudi.

El genoma de les coves de Santa Maira publicat en aquest treball té una antiguitat de 9.500 anys i s’ha obtingut a partir d’una resta dental dels caçadors-recol·lectors-pescadors que van viure entre la costa i la muntanya mitjana de les actuals comarques centrals valencianes. La seqüència indica relacions amb les poblacions de caçadors prehistòrics d’Europa occidental del final del plistocè i també conserva restes d’una ancestralitat més antiga, relacionada amb els inicis del paleolític superior. “Aquests resultats replantegen la discussió sobre el veritable abast d’Iberia com un refugi durant l’últim màxim glacial, tant en termes de moviments de població com dels seus efectes sobre les xarxes socials i els processos d’evolució cultural”, destaquen J. Emili Aura Tortosa i Diumenge C. Salazar-García.

“Des del punt de vista arqueològic, érem molt conscients que hi havia alguna forma de divisió al llarg dels períodes mesolític i neolític”, relata Kristian Kristiansen, professor d’Arqueologia a la Universitat de Göteborg (Suècia) i professor associat del Centre de Geogenètica de la Fundació Lundbeck de la Universitat de Copenhaguen. (UCPH). “Sabíem que la gent a l’est de la Gran Divisiòria mantenia societats complexes de caçadors, pescadors i recol·lectors, mentre que la gent a l’oest es convertia gradualment en agricultors, fins a una conca a l’edat del bronze, fa uns 4.000 anys, quan la Gran Divisòria va començar a reduir-se. No obstant això, el que no sabíem era si hi havia diferències genètiques entre els dos grups que vivien a banda i banda. Ara, les anàlisis d’ossos i dents antigues han revelat que sí que n’hi havia”, explica el professor Kristiansen, un dels coautors de la Genòmica de poblacions.

En particular, aquest estudi proporciona molts nous coneixements sobre la diversitat genètica entre els caçadors-pescadors-recol·lectors d’Europa occidental i l’est d’aquesta divisió. Aquestes estructures de població estaven canviant i la diversitat genètica va disminuir quan els agricultors d’Anatòlia es van expandir a Europa durant el neolític i encara més quan els pastors yamnaya es van estendre per tot Europa cap al 5.000 AP. Morten Allentoft, biòleg evolutiu i professor de la Universitat Curtin, Austràlia i del Centre de Geogenètica de la Fundació Lundbeck a UCPH, va codirigir el flux de treball altament optimitzat de recol·lecció, seqüenciació i anàlisi de les nombroses mostres d’ADN antic d’esquelets humans prehistòrics reportades . El professor Allentoft és el primer autor de Population Genomics, que ell i uns altres investigadors van començar a preparar fa més d’una dècada. Ja en la fase preliminar va quedar clar que s’enfrontaven a un important desafiament de conservació amb aquestes mostres, que tenien fins i tot més d’11.000 anys.

“L’ADN antic de moltes mostres estava extremadament degradat. Però com vam poder aprofitar la nostra experiència i avanços tecnològics en termes de mostreig i extracció d’ADN d’un important estudi similar sobre l’edat del bronze, ara vam poder retrocedir encara més en el temps i analitzar més de 300 genomes que daten del mesolític i el neolític”, afirma el professor Allentoft. Aquestes dades podrien després combinar-se amb dades publicades existents per construir el nostre sorprenent conjunt de dades de més de 1600 genomes humans antics.

A València, aquesta investigació s’emmarca dins del grup Prometeo Societats Paleolítiques Mediterrànies del Projecte CIPROM 2021/036, i del projecte CIDEGENT/2019/061, finançats els dos per la Generalitat Valenciana.

Article: Allentoft, M. E., Sikora, M., Refoyo-Martínez, A. et al. Population genomics of post-glacial western Eurasia. Nature 625, 301–311 (2024). https://doi.org/10.1038/s41586-023-06865-0

Peu de foto annex:

1. Coves de Santa Maira, a Castell de Castells.