El congrés, dirigit pels professors de Dret del Treball Adrián Todolí i Ángela Martín-Pozuelo, i que ha sigut un èxit de participació, ha servit per a debatre sobre un tema tan complex en el qual, segons va explicar Todolí, hi ha principis de dret administratiu i laboral que moltes vegades comissionen.

“Denote falta de sensibilitat i credibilitat en la negociació col·lectiva en el sector públic i com desconfien les lleis d'aquesta negociació. Podria haver-se triat un model diferent, però la Constitució va decidir que la negociació col·lectiva estiguera en el sector públic també, per això no pot restringir-se fins a deixar-lo irrecognoscible, com a vegades ocorre”, va afirmar Todolí.

Entre les deu taules redones van destacar en la primera jornada la negociació de les ofertes públiques d'ocupació sotmeses als límits de la taxa de reposició de Todolí i en la segona jornada la taula d'agents socials.

D'una banda, Todolí va exposar que és molt limitat el marge d'actuació de les empreses públiques ja que la reforma laboral de 2021, que té per objectiu reduir la temporalitat, es va fer pensant en el sector privat i no pensant les dificultats legals per a crear llocs fixos en el sector públic. A més, el professor també va valorar que potser caldria repensar la taxa de reposició, ja que no permet gastar els diners on vol l'empresa.

D'altra banda, la taula d'agents socials va comptar amb la participació de la directora general de pressupostos d'Hisenda, Eva Martínez; la secretària d'acció sindical FSC de CCOO, Pilar de Vera, i la secretària general de la FeSP-UGT, Mayte Montaner.

Les directives van valorar la creació d'un fòrum de diàleg social en 2016, una comissió en la qual Montaner va reconéixer que ningú confiava en els seus inicis, però que ha acabat funcionant i han arribat a signar-se fins a sis acords.

No obstant això, els sindicats (i el públic present amb les seues preguntes) van reclamar que els convenis col·lectius no avancen, al que Martínez va respondre que: “Hi ha molt de camí i no una solució fàcil. La negociació col·lectiva és un dret, per descomptat, però quan baixes a la realitat t'adones que està limitada per recursos econòmics”. A més, va agregar que caldrà esperar que govern d'Espanya la liberalització absoluta de les taxes de reposició.