Francisco Martínez Mojica lamenta que les “qüestions trivials” de l’ésser humà posen en perill la investigació sobre CRISPR

 
D'esquerra a dreta, Javier Lluch, Francis Martínez Mojica i Juli Peretó.
D'esquerra a dreta, Javier Lluch, Francis Martínez Mojica i Juli Peretó.

“Solament quan han entrat en joc algunes de les qüestions més trivials de l’ésser humà, com el prestigi personal o els beneficis econòmics, s’ha posat en risc que ens puguem beneficiar a curt termini” de la investigació sobre CRISPR”. El biòleg Francisco Martínez Mojica ha fet aquestes afirmacions durant la seua investidura com a doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València, dijous 11 de gener. Mojica, que es va llicenciar en la Universitat de València, ha qualificat la de València com “la meua estimada” Universitat.

L’acte s’emmarcava dins de la celebració dels 50 anys dels estudis de Biologia a la Universitat de València. En la sessió, celebrada al Paranimf de l’edifici històric del carrer de La Nau, també ha intervingut el rector, Esteban Morcillo; i el professor emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular, Luis Franco, qui ha llegit la laudatio. A l’acte han assistit la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón; el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz; i la directora general d’Universitats, Investigació i Ciència, Josefina Bueno.

Martínez Mojica (Elx, 1963) va proposar la primera hipòtesi sobre el paper de CRISPR com un mecanisme de defensa procariòtic basat en l’origen víric (bacteriòfag) dels espaiadors.

Durant la seua intervenció, ha afirmat: “El bacteri alberga en regions del seu genoma que es denominen CRISPR un registre d’invasors vírics que van suposar un tràngol per a un ancestre. Aquest catàleg CRISPR de visitants molestos està acoblat a unes eines mitjançant les quals el bacteri altera la integritat de l’ADN del virus que ha reconegut així o la d’uns altres de pareguts que hi tinguen una semblança raonable. Conseqüentment resulta apropiat definir el mecanisme CRISPR com un sistema de defensa que és guiat per records que s’adquireixen com a resposta a una agressió. Els bacteris no tenen sentiments, per la qual cosa no es pot considerar un acte de venjança contra els qui van atacar els seus progenitors, sinó com un dispositiu mecànic de protecció de la casta, que queda blindada gràcies al llegat de l’experiència”.

La comprensió “d’aquesta meravella de la naturalesa”, depurada per l’evolució durant milers de milions d’anys, en paraules de Mojica, “no solament ha canviat la nostra percepció del món microbià. A més, ha revolucionat la biologia en tots els àmbits i està impulsant el progrés de la medicina de forma inaudita. La facilitat amb què podem manipular la memòria CRISPR ens ha proporcionat unes eines de laboratori extraordinàries”.

El nou ‘honoris causa’ ha explicat: “Aquest espectacular avanç del coneixement va ser possible gràcies a la labor individual d’investigadors i a la comunicació sense restriccions entre membres de la comunitat científica per damunt de les barreres internacionals i els interessos particulars de les institucions respectives. A semblança de les comunitats bacterianes, aquests grups de microbiòlegs no tenien cap altra pretensió que contribuir a la cultura global de la seua societat. Solament quan han entrat en joc algunes de les qüestions més trivials de l’ésser humà, com el prestigi personal o els beneficis econòmics, s’ha posat en risc que ens puguem beneficiar a curt termini de tan sorprenent desenvolupament. Encara tenim molt a aprendre dels bacteris, de l’altruisme sense condicions”.

La ‘lectio’ completa es pot consultar clicant ací.

Laudatio

Per la seua banda, Luis Franco ha assenyalat: “La comunitat científica espanyola ha d’entonar un mea culpa per no haver detectat el paper crucial del descobriment del doctor Mojica en 1993”.  I ha afegit: “Malgrat el seu important descobriment, malgrat haver encunyat l’acrònim CRISPR per a referir-se a les seqüències descobertes per ell en Haloferax mediterranei, malgrat tants anys d’esforç per desentranyar el seu significat, va passar molt temps sense que es valorara la seua recerca en el nostre país, temps en el qual fins i tot, se li van denegar ajudes oficials per a seguir investigant”.

La laudatio completa es pot llegit clicant ací.

Paraules del rector

El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha posat en valor la trajectòria de la Facultat de Ciències Biològiques, que està celebrant els 50 anys dels estudis d’aquesta disciplina en la Universitat de València: “Creada en setembre de 1977 com a transformació de l’antiga i històrica Facultat de Ciències, seguint una tradició d’estudis en l’antiga Secció de Ciències Biològiques iniciada l’any 1969”. El rector ha afirmat: “És moment, doncs, de reiterar la felicitació institucional a la nostra Facultat de Ciències Biològiques i a totes les persones que al llarg de més de cinc dècades han contribuït a crear una tradició acadèmica en aquesta branca de les Ciències de la Vida en la qual el nostre nou honoris va participar com a estudiant d’una especialitat a la qual ha dedicat la seua vida acadèmica”.

Esteban Morcillo ha conclòs: “Partint de l’observació del seu entorn natural més immediat, el professor Martínez Mojica va descobrir uns mecanismes moleculars i genètics que tenen la seua aplicació en nombroses branques de les ciències de la vida i que es troben en la base dels grans avanços que conduiran, entre d’altres, a la millora de la salut de les persones”.

El discurs del rector es pot consultar clicant ací.

Biografia

Martínez Mojica és llicenciat en Biologia per la Universitat de València i doctor en Biotecnologia per la Universitat d’Alacant. Actualment és professor del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia i membre de l’Institut Multidisciplinar per a l’Estudi del Medi Ambient ‘Ramon Margalef’ de la Universitat d’Alacant. Va descobrir el genoma d’arqueus, actualment coneguts com CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeteats), base d’un sistema de defensa immunitari procariòtic.

La seua recerca s’ha centrat en els arqueus, repeticions palindròmiques espaiades regularment, i ha contribuït a establir la funció fisiològica dels arqueus, la seua distribució filogenètica i antiguitat evolutiva.

La seua activitat científica ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre ells el Premi Jaume I d’Investigació Bàsica, el Fronteras del Conocimiento de la Fundación BBVA, l’Alberto Sols i el premi Fundación Lilly en Investigació Biomèdica Preclínica.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies