L’àguila cuabarrada ha estat recentment recatalogada com a espècie en perill d’extinció al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçada a causa de la forta regressió que ha experimentat en la seua població valenciana en les últimes dècades. Concretament, l’espècie ha patit una regressió de quasi un 50% a la província de Castelló des del final dels anys 90 del segle passat, àmbit on s’inclouen tots els territoris monitoritzats en el projecte. En el treball, els investigadors descriuen com la instal·lació de càmeres de videovigilància per part d’Agents Mediambientals de la Generalitat Valenciana ha provocat el fracàs reiterat en la reproducció d’aquesta espècie amenaçada.

La Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, inicià el 2021 un projecte consistent en la instal·lació de càmeres de videovigilància en nius d’àguila cuabarrada.

Com a resultat de la instal·lació de les càmeres per estudiar la dieta d’aquesta espècie al Parc Natural de la Serra d’Espadà (Castelló) –un projecte de la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica iniciat el 2021– i a causa de les molèsties causades per la intervenció als nius, tal com apunta l’estudi publicat aquesta mateixa setmana, dues de les quatre parelles d’àguila cuabarrada sota videovigilància van fracassar en la seua reproducció el 2021 i sis de les vuit parelles monitoritzades el 2022 van fracassar també en els seus intents de cria.

Els pitjors paràmetres reproductors en 23 anys d’estudi

Per a dur a terme l’estudi, els investigadors han utilitzat una base de dades amb informació sobre la reproducció de l’espècie recopilada anualment entre l’any 2000 i el 2022. En l’estudi científic, l’investigador principal, Pascual López, professor de la Facultat de Biologia i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València mostra com els paràmetres reproductors de les parelles sotmeses a videovigilància han estat els pitjors registrats de tota la sèrie temporal al llarg dels vint-i-tres anys d’estudi. A més, les parelles que van arribar a criar, tot i la presència de les càmeres a menys d’un parell de metres del niu, ho van fer en dates inusualment tardanes per a allò que és habitual en l’espècie, mentre que altres directament van canviar els seus llocs de cria a uns quants quilòmetres de distància del lloc on tenien els nius amb les càmeres instal·lades. La resta de parelles de la província que no estaven sotmeses a videovigilància van criar amb normalitat.

“La instal·lació de càmeres en dates pròximes a la fase de posta d’ous, coincidint amb la fase d’aparellament dels individus, la majoria aus subadultes inexpertes, en combinació amb la reiteració de visites als nius una vegada instal·lades les càmeres per comprovar el correcte funcionament del sistema i corregir errors, particularment durant el període d’incubació i etapes primerenques de reproducció, així com la instal·lació de càmeres en una àrea subjecta a constant pertorbació humana com és el Parc Natural de la Serra d’Espadà podrien explicar aquests resultats”, explica Pascual López.

Referencia a l’article original:

López-López, P. Potential negative effects of the installation of video surveillance cameras in raptors’ nests. Sci Rep 12, 21969 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-26153-7