Els bacteriòfags, majoritàriament coneguts com a fags, es coneixen des de fa més de cent anys, si bé, després del descobriment dels antibiòtics, van deixar d’utilitzar-se a Europa i a Amèrica. “Actualment, a causa de l’emergència de bacteris resistents a antibiòtics, els fags es postulen com una teràpia potent, encara que a Occident encara no existeix un marc regulador concret i el seu ús se centra en teràpia compassiva”, explica Pilar Domingo-Calap. S’utilitzen en pacients amb infeccions cròniques o persistents per un bacteri multiresistent que no té tractament disponible.

Els fags són virus que conviuen amb els bacteris des dels seus inicis en una relació de paràsit-hoste. Com a conseqüència de la seua especificitat, presenten un enorme potencial com a teràpia en biomedicina. “El seu ús compassiu en pacients està tenint resultats molt prometedors, principalment en persones amb Fibrosi Quística, ja que són un col·lectiu especialment afectat per infeccions bacterianes cròniques”, explica la investigadora, que assegura que els fags “són capaços de reconèixer bacteris diana de forma específica i són capaços de destruir-les de forma molt eficient, incloent bacteris multiresistents. Estem parlant de medicina personalitzada, és necessari trobar el fag capaç de matar de manera eficaç el bacteri del pacient”.

Des de mitjans del 2023, els cinc tractaments amb fags del laboratori de l’I²SysBio s’han aplicat a quatre pacients, l’últim una persona amb fibrosi quística trasplantada dels dos pulmons, afectada per una Pseudomonas aeruginosa, un dels coneguts superbacteris. Els fags han aconseguit disminuir la càrrega bacteriana, millorar la capacitat pulmonar de la pacient i, per tant, la seua qualitat de vida. Aquests tractaments no disposen d’una regulació hui dia, i en aquest cas, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ho va autoritzar com a tractaments compassius. L’I²SysBio es postula com el primer centre espanyol en producció de fags terapèutics, gràcies als protocols desenvolupats pel grup de Pilar Domingo-Calap.

Als sis casos esmentats d’ús de fags s’hi afegeix un setè pendent de validació, que s’ha preparat en col·laboració entre el laboratori de Pilar Domingo i la seua empresa, Evolving Therapeutics, una spin-off del Parc Científic de la UV centrada en l’ús de fags per combatre bacteris des d’una aproximació One Health. Aquests tractaments per a pacients els duen a terme de forma altruista i promouen l’ús de fags en clínica al nostre país.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que els bacteris multiresistents als antibiòtics són, des de fa dècades, una de les amenaces més grans per a la salut global a tot el planeta, en ocasionar uns cinc milions de morts a l’any. D’aquestes, als hospitals espanyols se’n produeixen unes 20.000, segons dades de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). Aquesta xifra és 20 vegades superior a la de víctimes per accidents de trànsit.

Pilar Domingo és doctora en Biologia per la Universitat de València i ha estat beneficiària d’un contracte Ramon y Cajal en Biomedicina, on ha desenvolupat la seua línia de recerca en teràpia de fags. També és investigadora principal del grup Virologia Ambiental i Biomèdica.

Aquesta activitat ha estat finançada amb la campanya @adoptunfago, en col·laboració amb la Federació Espanyola de Fibrosi Quística.