L’aterosclerosi és una malaltia metabòlica i inflamatòria caracteritzada per l’acumulació de dipòsits de greix i colesterol a les parets de les artèries, de manera que aquestes esdevenen més rígides. Aquest procés representa la principal causa de les malalties cardiovasculars, ja que aquests dipòsits, anomenats plaques d’ateroma, contribueixen a l’estrenyiment i obstrucció de les artèries, fet que pot portar a infart de miocardi. A més, les plaques de colesterol també es poden desprendre de la paret arterial i produir un trombe, un problema cardiovascular greu.

Per a la recerca, es van utilitzar dos models de ratolins capaços de desenvolupar aterosclerosi: un grup que sí que tenia LIGHT i un altre que en no tenia. Tots dos grups van ser alimentats amb una dieta alta en greix i colesterol per tal de comparar després les característiques de les plaques d’ateroma i els perfils inflamatoris.

Es va concloure que els ratolins deficients per a la citocina LIGHT tenien dipòsits de greix més grans i més greus, ja que eren més susceptibles de trencar-se i produir trombes. A més, quan els ratolins no tenien LIGHT, desenvolupaven major grau d’inflamació, cosa que, alhora, empitjorava la malaltia.

L’estudi ha tingut com a primera autora Gema Hurtado Genovés, investigadora predoctoral d’INCLIVA, i l’ha dirigit Herminia González Navarro, professora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i coordinadora del Grup de Recerca en Malalties Metabòliques d’INCLIVA.

Aquesta recerca obri la porta al desenvolupament de noves vies terapèutiques que inclouen l’administració local de LIGHT dins de les cèl·lules de la placa d’ateroma, fet que podria aturar l’avanç de l’aterosclerosi i reduir la inflamació dels pacients.

D’altra banda, per buscar una translació clínica de la recerca, es va treballar amb una base de dades de plaques d’ateroma d’humans. Es conclou que una expressió gènica més gran de LIGHT (equivalent a una quantitat més gran d’aquesta citocina) està correlacionada amb una major expressió gènica de diferents factors antiinflamatoris, de manera que LIGHT podria tindre un efecte antiinflamatori també en humans.

En l’estudi, a més, hi ha participat el doctor Sergio Martínez Hervás, professor de Medicina de la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV i investigador principal i coordinador del Grup de Recerca sobre Risc Cardiometabòlic i Diabetis d’INCLIVA. Gema Hurtado i Sergio Martínez estan adscrits al Centre de Recerca Biomèdica de la Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) de l’Institut de Salut Carlos III. L’estudi ha tingut el suport de la Unitat de Bioinformàtica d’INCLIVA.

Aquesta recerca ha obtingut finançament de l’Institut de Salut Carles III. (Projecte PI19/0069 i PI22/00062), Beca SEA/FEA (BIB 07–20) Projecte Paula i el Ministeri d’Universitats (contracte FPU20/04916 investigadora Gema Hurtado).

Referència de l’article: Hurtado-Genovés, G. et al. (2024) «Light deficiency in Apoe-/-mice increases atheroma plaque size and vulnerability by modulating local immunity». Biochimica et biophysica acta. Molecular basis of disease, 1870(4), 167052. Advance online publication. https://doi.org/10.1016/j.bbadis.2024.167052