P- Què et va portar a iniciar "Diari d'una científica" i com creus que ha impactat en la percepció pública de la ciència?

R- Doncs la meua idea era transmetre a la societat què féiem els científics, perquè tothom sap què fa un infermer o un massatgista o qualsevol altre treball, però els científics mai se sap molt bé què fem ací dins del laboratori, llavors la meua idea era donar-li visibilitat a això. I també un altre paper molt important és el de donar visibilitat a la investigació que es fa a Espanya, que sembla que està poc valorada i crec que cal tindre-la en valor.

P- Com a biotecnóloga i divulgadora científica, quin creus que és el major desafiament en comunicar temes científics complexos al públic general?

R- Per a mi totes les divulgacions són un repte. La meua idea sempre és intentar no llevar informació, sinó baixar-la. Explicar fàrmacs, com funciona una vacuna o com es desenvolupa un càncer són coses molt concretes i molt tècniques, però sempre intente recolzar-me de grafismes o d'exemples del dia a dia perquè a la persona li arribe tota la informació i no sempre deixar-la simplificada, és a dir, que arribe realment la ciència com és.

P- Com abordes la responsabilitat de comunicar informació precisa i verificada en un entorn on la desinformació científica és comuna?

Sent el pes de la ciència en els meus muscles (bromeja). Sempre intentem ser conscients del que estem comunicant, sobretot hi ha temes molt sensibles, uns altres que menys, però sempre els abordem sent conscients que parlem en veu de la ciència, no parlem nosaltres com a persones amb la nostra opinió, sinó sempre amb la ciència a la mà i donant-nos suport en l'evidència científica, amb l’objectiu que al final es done visibilitat real al que fa, com és la ciència, per què es prenen decisions sobre la base d'ella… Tot això són eines que a les persones els pot ajudar en el seu dia a dia.

P- Com creus que la pandèmia ha afectat la percepció pública de la ciència i la seua importància en les nostres vides?

R- A partir de la pandèmia crec que hi ha hagut un canvi, no a tot el món, però si que hi ha persones que potser mai s'havien interessat per la ciència i per necessitat bàsica de supervivència en eixe moment van decidir interessar-se per la ciència per a resoldre els seus dubtes i ara s'han quedat amb eixe interés, almenys en els meus seguidors així ho perceb. I s'han quedat perquè els continua interessant i han vist que són capaços d'entendre-la. Al final sembla que sempre siga eixa la barrera, creure que “no ho entendré mai” o “això és només per a científics”, i jo intente llevar eixa barrera perquè realment la gent s'adone que la ciència està en qualsevol lloc i pot ser útil per a ells.

P- Amb la proliferació de desinformació en les xarxes socials sobre la vacunació contra el coronavirus, com creus que podem abordar eficaçment aquests desafiaments i promoure la confiança en la ciència? com ho gestiones tu en el teu canal?

R- Doncs repetint i repetint fins a l'avorriment moltes coses que potser es donen per òbvies, però no són òbvies per a tothom. Mai cal donar per fet que tothom sap alguna cosa, cal anar sempre a allò més bàsic, explicar tot amb lògica, amb sentit comú… Al final la ciència té un perquè, té un fil i a la gent si li dones unes raons amb sentit comú doncs ho creuran més fàcilment que si li ho expliques perquè sí, i sobretot sempre secundada per l'evidència científica. I això comporta explicar com funciona la ciència. Llavors, al final veuen que és un tot, que es dona suport a una cosa amb l'altra i senten que la ciència és una eina molt útil per al seu dia a dia, i aprenen a veure-la allà on abans no la veien.

P- Parla'ns sobre la teua aportació a aquest congrés, quins aspectes destacats has compartit en la teua ponència davant el públic assistent?

R- Doncs principalment l'eina de la divulgació en el cas concret dels virus. A l'hora de comunicar Virologia cal tindre algunes coses en compte, perquè si dius alguna cosa que no puguen entendre pots generar pors i inseguretats, i això s'ha vist molt clar amb la pandèmia. Cal tindre molta cura a l'hora de comunicar aquestes coses i donar sempre seguretat.

P- Consideres rellevant organitzar aquest tipus de congressos que congreguen a experts de diverses disciplines dins del camp de la Virologia?

R- Sí, sobretot per als estudiants és molt important perquè és el que després s'estaran trobant en un futur. Els congressos científics és una cosa que entre els científics és molt normal, és la forma que tenim els científics de comunicar el que estem fent dins del nostre laboratori, a banda dels articles, però no tot està en els articles. Llavors és una manera de conéixer-nos entre tots, saber que està fent un ací i l'altre allà i fer com a pinya. Al final la ciència és tot en equip, però un equip que és mundial. Llavors és una cosa que es trobaran sempre i si comencen a moure's prompte en aquests entorns molt millor per a ells.

P- Des de la teua perspectiva com a divulgadora científica, consideres que la Virologia representa una especialitat amb perspectives sòlides en el món professional per als estudiants que estan considerant aquesta àrea d'estudi?

R- Jo soc una apassionada dels virus, llavors no sé si soc molt objectiva en aquest cas. A mi des del batxiller em van cridar l'atenció perquè són entitats molt xicotetes que són capaces de fer grans coses. I, a més, a nivell d'investigació ens donen molta informació, poden donar eines per a aplicar després a fàrmacs com per exemple en el cas de Pilar Domingo amb la fagoterapia. Els virus són un món molt gran, on hi ha molt encara per descobrir i tenen també molt a aportar-nos. Jo crec que la Virologia, a més d’allò bàsic relacionat amb la salut, també té molt més a oferir-nos en altres àmbits. No cal pensar-ho sols com una cosa mèdica, sinó també com a eines que es poden utilitzar per a indústria, per al medi ambient, per a l'entorn… Hi ha molta eixida, semblant a la biotecnologia, i aplicada a la Virologia els poden donar eines per a altres eixides que no siga només la mèdica.

• Visita el web del Màster en Virologia de la UV