Com va començar a interessar-se per l’estudi de l’espai?

Jo tenia un oncle a qui li agradava molt llegir sobre l’espai i sobre la Teoria de la Relativitat, i m’explicava coses, com la Paradoxa dels Bessons, que diu que si una persona viatja a una velocitat propera a la de la llum al centre de la galàxia i torna, per a ell no passaria tant de temps com per a nosaltres en la Terra. M’hi vaig començar a interessar gràcies a ell i als cels d’estiu. Jo volia saber què passava, per què brillaven les estreles, quins processos físics les alimenten i un poc el perquè de tot plegat, que és el que tot científic es pregunta, què fem ací i quin és el sentit, que no l’acabes trobant mai, però a la fi aquesta és la pregunta, mirar amunt i buscar respostes.

En quines investigacions has treballat últimament?

Actualment, hem desenvolupat un codi numèric per estudiar l’evolució de plasmes que tenen una rellevància fonamental en molts escenaris astrofísics. Sempre que hi ha un objecte sobre el qual cau matèria, es formen uns dolls de plasma supersònics, que generen ones de xoc, escalfen el seu medi i el condicionen, succeeix sobretot a les galàxies actives, que són els escenaris que més estudiem. Estem investigant l’evolució d’aquests dolls per mitjà dels nostres codis i la forma en què es relacionen amb l’entorn de les galàxies. També tractem de millorar els codis perquè les nostres simulacions numèriques s’apropen més a la realitat i puguem traure més conclusions.

Per altra banda, participem en l’anàlisi i la interpretació d’observacions i esperem poder publicar en breu un article sobre unes observacions que vam realitzar, on hem fet servir un dispositiu de radiotelescopis repartits per tota la Terra, més un que està en òrbita. El que hem fet és analitzar els resultats i hem pogut traure informació molt rellevant sobre la naturalesa dels quàsars, un tipus de galàxia activa. Jo diria que la interpretació d’aquestes observacions és un dels resultats més rellevants que hem obtingut.

Com definiries els forats negres?

Un forat negre és un trencament del teixit espaitemporal. En termes col·loquials, l’espai temps té una certa consistència, i la teoria de la relativitat general interpreta que la gravetat és causada per una deformació d’aquest teixit espaitemporal. Si agafes un llençol i poses una pedra es deforma, ara agafes una boleta i la llances i això rodarà fins que caiga, la caiguda la causa el fregament de la boleta amb la tela. En el cas de la gravetat, l’absència d’un fregament tan intens, manté els objectes en òrbites estables. En el moment que poses un cap d’agulla amb una massa de vint elefants en un llençol el forades, això és un forat negre. El que fa un forat negre és generar una atracció gravitatòria molt intensa i el que hi ha dins no ho sabem. Sabem que hi ha un horitzó d’esdeveniments i més enllà d’aquest punt no rebem més informació i no sabem si el trencament condueix a un altre lloc, si és una singularitat o si les nostres interpretacions tenen limitacions i no es produeix tal trencament.

"En el moment que poses un cap d’agulla amb una massa de vint elefants en un llençol el forades, això és un forat negre"

----------

"Hi ha diferents tipus de forats negres com els de massa estel·lar, que es formen per col·lapse d’estreles d’una massa elevada, també es poden formar a través d’una supernova o una implosió directa"

Com es formen?

Hi ha diferents tipus de forats negres com els de massa estel·lar, que es formen per col·lapse d’estreles d’una massa elevada, també es poden formar a través d’una supernova o una implosió directa. En el moment en què s’exhaureix el combustible del nucli d’una estrela, el que ocorre és que tot comença a caure. Si l’estrela té una massa petita, es genera un objecte compacte o si és més gran, es pot produir una explosió supernova o directament una implosió, i com a resultat d’això el nucli de l’estrela col·lapsa sobre si mateix, perquè té massa massa per a resistir-se al col·lapse, i ahí és quan es forma el forat negre. Dels forats negres supermassius que hi ha al centre de les galàxies no sabem ben bé l’origen, però probablement s’han format per col·lapse directe de masses de gas molt grans en les primeries de l’evolució de l’univers.

Què són els dolls que s’associen als forats negres?

Quan el forat negre està acretant matèria, és a dir, quan hi ha una aportació de gas per diferents processos, com la coalescència de galàxies, que es produeix quan una galàxia s’apropa a una altra i per forces de marea, el gas d’una d’elles acaba alimentant el forat negre de l’altra, es produeix un procés energètic enorme, el més eficient de l’univers. El que ocorre és que hi ha un camp magnètic que s’ancora al gas que està caient i una vegada arriba al forat negre s’hi enganxa. En aquest moment, el camp magnètic l’hem d’entendre com una força que genera unes línies de camp. Aquestes línies són com uns pèls que ofereixen una petita resistència respecte a la rotació del forat negre, el que genera una extracció d’energia que acaba produint el doll. Aquest procés pot ocórrer tant en forats negres supermassius de galàxies actives com en estreles binàries de la nostra pròpia galàxia o en estreles en formació.

Poden suposar un perill real per a la nostra galàxia?

Aquest fenomen pot suposar un risc per a nosaltres en un cas concret. Quan una estrela està col·lapsant, quan s’està formant el forat negre, puntualment es produeix una ejecció d’energia, que s’anomena erupció de rajos gamma. Açò sí que podria posar en risc l’atmosfera i, per tant, la vida del nostre planeta o de qualsevol altre que passe pel mig. El fet que la Terra estiga localitzada als afores de la nostra galàxia ens va a favor, és causa i efecte, estem ací per això, al centre de les galàxies hi ha molta activitat i moltes explosions, allí és perillós viure i, per tant, és poc probable trobar vida en el centre de les galàxies. El forat negre per se no és perillós; si no vas tu a buscar-lo, ell no vindrà.

Què són les galàxies actives?

Són aquelles galàxies que tenen un forat negre supermassiu al centre, que està sent alimentat per matèria. Aquest procés, que és molt eficient energèticament, fa que el nucli de la galàxia brille tant o més que la mateixa galàxia completa. En un primer moment, els investigadors pensaren que eren estreles, perquè sols veien el nucli de les galàxies, per la llum que emetien, i no podien veure la seua estructura. La nostra galàxia també té un forat negre al seu centre, però no està sent alimentat per quantitats de gas suficient perquè es cree tota aquesta energia. El que engul un forat negre d’una galàxia activa és una o vàries masses solars a l’any.

"Les galàxies actives són aquelles galàxies que tenen un forat negre supermassiu al centre, que està sent alimentat per matèria"

-----------

"El que engul un forat negre d’una galàxia activa és una o vàries masses solars a l’any"

----------

"Segurament en algun moment trobarem algun tipus d’ésser bacterià en algun satèl·lit de la nostra galàxia o en Mart mateix"

Creus que les futures investigacions astronòmiques podran demostrar l’existència de vida al nostre sistema solar?

La NASA va enviar una sonda a Titán, un satèl·lit de Saturn, per explorar-ne la superfície, i van detectar uns llacs on podia haver-hi molècules que podien donar lloc a aquesta química orgànica, però no n’hi ha cap prova evident. Després, a Europa, un satèl·lit de Júpiter, hi ha una corfa de gel, però se suposa que per l’escalfor que pot produir el nucli del satèl·lit pot haver-hi també una capa d’aigua líquida on podria trobar-se algun tipus d’organisme, i també podria trobar-se en el subsòl de Mart. És un assumpte complicat, cal portar mostres per a analitzar-les, i hi ha moltes complicacions tècniques per a fer-ho. Les sondes que hi ha a Mart sí que han fet experiments des d’allí, però la situació a Júpiter i Saturn està encara més verda. Segurament en algun moment trobarem algun tipus d’ésser bacterià en algun satèl·lit de la nostra galàxia o en Mart mateix. Tots estem d’acord que vida microbiana hi deu haver, la dificultat està en el pas cap a la consciència, això no és tan evident.

Hi ha alguna possibilitat de superar la velocitat de la llum o és físicament impossible?

Teòricament, hi ha unes partícules que s’anomenen taquions que es propaguen més ràpid que la llum, però és només a escala teòrica. Jo diria que superar la velocitat de la llum és un límit inabastable. L’única manera d’apropar-se a la velocitat de la llum seria invertint quantitats d’energia enormes o viatjant per l’espai mitjançant altres mètodes que serien equivalents a viatjar més ràpidament que la velocitat de la llum, però si estem pensant a agafar una nau i accelerar-la fins a superar aquesta velocitat seria impossible, és una barrera física insuperable.

Les investigacions de l’espai requereixen grans inversions, s’haurien de prioritzar aquests estudis sobre uns altres que poden tindre una aplicació més pràctica en la Terra?

Jo no plantejaria el debat en aquestos termes. La investigació s’ha de finançar, i millor del que s’està fent, no només en la quantitat sinó també en la manera. Totes les societats tenen unes prioritats, la investigació en sanitat és òbviament una prioritat i per això rep més recursos que l’astrofísica. Si el que fem és finançar sols els grups grans o només uns poquets grups, estem fent-ho malament perquè pot ser aquests grups estiguen fent coses molt interessants, però això no ha de llevar que hi haja finançament per a altres grups més petits, que tal vegada estan fent coses que ara no tenen aplicació directa. La ciència no ha funcionat mai per modes, i ara pareix que funciona així, s’estan finançant investigacions perquè ara està de moda estudiar això. Estem creant oasis i un desert al voltant dels oasis. Cal estudiar en totes les àrees possibles, perquè no pots saber mai d’on vindrà el pròxim gran descobriment i si ens centrem en les modes, generarem buits de coneixement en altres àmbits. En astrofísica necessitem finançament per a telescopis i per a ordinadors, però també és necessari formar més científics i traure’ls de la precarietat.

Com valores la iniciativa de la Universitat de València ‘Estimulant les Vocacions Científiques’?

Les universitats que hi ha a València han de ser un referent, i una societat que no té un cos científic potent és una societat que s’endarrerirà necessàriament. La ciència fa millors societats, ens fa més respectuosos, més oberts i més conscients de la realitat. Jo dubte molt de les coses que pense i això és gràcies al pensament científic, no pense que tinc raó en tot allò que dic, però sí que tinc clar que en el reconeixement de drets s’ha d’avançar i no retrocedir. En altres qüestions sí que cal dubtar, les grans certeses són dolentes per a tot el món i això la ciència també t’ho ensenya. Pense que promoure que la gent jove tinga interés per la ciència no pot anar en perjudici de ningú. Estem en un país on tindre cultura es restringeix a les humanitats i això és una errada històrica, hem de tindre cultura científica i, per tant, aquesta iniciativa és molt positiva.

"Estem en un país on tindre cultura es restringeix a les humanitats i això és una errada històrica, hem de tindre cultura científica i, per tant, aquesta iniciativa és molt positiva"

-------------

"Cal aconseguir és que si una dona vol ser física, que no recule perquè pense que és una cosa d’homes, que és el que passava abans"

Què opines de l’ús de les xarxes socials i de plataformes com YouTube com a canals de divulgació científica?

Qualsevol plataforma és útil. A cada divulgador li pot agradar més una cosa. La producció de vídeo és més costosa, però també té més impacte. Hi ha gent que divulga per Twitter o per Instagram i uns altres, per escrit. A mi m’agrada més per escrit, però qualsevol és bona. El que sí que s’ha de fer és ser rigorós. Quan es fa divulgació, a vegades s’ha de rebaixar el nivell del discurs i parlar en termes col·loquials, però quan es fa, s’ha d’intentar perdre el menor rigor possible per a no dir coses que no són certes.

Com valores l’interés de les dones pel camp de la física i l’astronomia?

Tenim un percentatge baix de dones a la carrera de Física. El que cal aconseguir és que si una dona vol ser física, que no recule perquè pense que és una cosa d’homes, que és el que passava abans, l’enemic és tallar vocacions per una qüestió de gènere. Evidentment, està bé que hi haja més dones, al meu departament malauradament sols hi ha una professora permanent i ben contents de tindre-la, però ens agradaria que n’hi haguera més. El problema de la carrera de Física és que després de l’estudi del grau és tan llarga que algunes dones l’han d’abandonar per a poder fer una vida més o menys normal. Les científiques que tenen parella i arriben a 35 anys sense una plaça permanent es veuen obligades a prendre una decisió i no està bé que l’hagen de prendre. Per a contribuir a la carrera científica de les dones hi haurien d’haver més referents i el problema és que no arriben a ser-ho perquè moltes vegades es veuen abocades a prendre aquesta decisió. Tots els científics hem passat per unes carreres el suficientment precàries per a no oblidar-les fins a estabilitzar-nos, en el cas de les dones encara és més difícil i això s’ha d’evitar. Com més referents hi haja, pot ser que més xiquetes que no s’ho havien plantejat s’ho plantegen.

"S’ha d’equiparar la qualitat de la docència en valencià i en anglès a la de les altres llengües"

Quina direcció pretén adoptar el Servei de Llengües i Política Lingüística en aquesta nova etapa?

En primer lloc, mantindre el pla d’increment de docència en valencià que va encetar el director Rafa Castelló i que ha estat exitós. Per altra banda, ens agradaria incorporar els màsters a la política lingüística, no només per l’increment de la docència en valencià, sinó també per l’anglès. No té molt de sentit que el 90% dels màsters de la Universitat de València siguen en castellà, el referent acadèmic de la universitat ha de ser Europa i, per tant, hem d’aprofundir en la docència en anglès. I pel que fa als màsters professionalitzadors, hem de donar una resposta a una necessitat de tindre psicòlegs, juristes i professors que parlen valencià. S’ha d’equiparar la qualitat de la docència en valencià i en anglès a la de les altres llengües.

Què li pot aportar aquest servei a la Universitat i a la nostra llengua en general?

El Servei de Llengües i Política Lingüística està restringit a la Universitat, però evidentment la Universitat de València té una gran projecció social. Per a començar, tractem de dignificar i donar visibilitat al fet que estudiar en valencià és tan possible com fer-ho en portuguès, italià o en danès, i que saber més llengües és alguna cosa que t’afavoreix, perquè t’ajuda a entendre millor altra gent i és un pas per a estudiar gramàtiques d’altres llengües, només té aspectes positius. Amb l’anglès passa el mateix, t’obre les portes al món acadèmic i laboral, és la llengua universal en aquest moment. La universitat ha de formar persones, ciutadans de bé i això casa perfectament amb l’aprenentatge de llengües i a l’aprenentatge en llengües.

"Tractem de dignificar i donar visibilitat al fet que estudiar en valencià és tan possible com fer-ho en portuguès, italià o en danès"

---------

"En un territori en què hi ha dues llengües cooficials, els ciutadans tenen dret de ser atesos per l’administració en qualsevol d’elles"

Què opina sobre la necessitat de posseir el certificat lingüístic en valencià per a accedir a alguns càrrecs públics?

És una qüestió de drets dels usuaris, en un territori en què hi ha dues llengües cooficials, els ciutadans tenen dret de ser atesos per l’administració en qualsevol d’elles. Aquest dret no és respectat en un dels casos i, per tant, exigir que el funcionariat siga capaç de respondre a aquest dret és una cosa evident. A Finlàndia hi ha una comunitat suecòfona que representa un 5% de la població i qualsevol funcionari finès té l’obligació d’aprendre suec per a atendre els drets lingüístics d’aquesta població. Ací no demanem parlar una llengua que és impossible d’aprendre per a algú que ja coneix una llengua romànica. S’està demanant una cosa evident, que es basa a respectar els drets de les persones, no és normal anar al metge i que no et puga atendre en la llengua en què tu trobes normal expressar-te.

Les activitats Estimulant les vocaciones científiques, en la qual s’integra la xarrada de Manel Perucho, formen part del pla d’activitats de divulgació científica de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació. Estan cofinançades pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, així com també reben suport de SCIENCE GTS, un projecte associat a la iniciativa “Nit Europea dels Investigadors” de la Unió Europea, que està finançat per les accions Marie Skłodowska-Curie i amb identificador de convocatòria: HORIZON-MSCA-2022-CITIZENS-01 (MSCA andCitizens 2022).