Li acaben de concedir 15.000 euros per dur endavant l’estudi de les subtils diferències entre matèria i antimatèria a través de l’anàlisi de les oscil·lacions de neutrins detectades per l’experiment DUNE (Deep Underground Neutrino Experiment). És un dels projectes més ambiciosos de física de neutrins del món en el qual participa l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València.

“Del viatge a Madrid per arreplegar aquest important reconeixement me'n duc la possibilitat de donar visibilitat al treball de les dones en física de partícules, on hui en dia som encara minoria, i també, molt especialment, una trobada amb algunes de les millors estudiantes de ciència de secundària de Burgos i Valladolid. Ens preguntaven els seus dubtes, ens contaven les seues aspiracions i, sobretot, els preocupava la conciliació laboral”, recorda Tórtola, qui considera vital aquest impuls a joves promeses.

Per això, des de fa cinc anys, participa en les activitats de divulgació de l’IFIC i en Expociència, la jornada de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València. “De manera individual també organitze a Xilxes (Castelló) la setmana de la ciència i des de l’any passat participe en la celebració del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència en col·laboració amb la iniciativa 11 de Febrer”, subratlla.

A la seua ment, ara, retorna la imatge del seu professor d’Astronomia, “l’assignatura optativa que em va captivar i que va ser determinant per a estudiar Física”. “Em va agradar moltíssim la manera en què el nostre mestre, que era matemàtic, ens va introduir en l’Astrofísica. Ens explicava com construir rellotges de sol, com veure les constel·lacions. De fet, va ser ell qui em va acompanyar a la Universitat per a parlar amb alguns professors i acabar de convéncer-me. Casualment, hui treballe en neutrins, els quals estan enmig de la física de partícules i l’astrofísica i la cosmologia”. 

Brillant expedient acadèmic

Vint-i-tres anys després d’aquella decisió acumula un brillant expedient que inclou el Premi Extraordinari de la Llicenciatura en Física (2000); el Premi Extraordinari de Doctorat (2006); el Premi Investigador Novell en Física Teòrica de la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA (2008); l’experiència de treballar dos anys, entre 2006 i 2008, a l’Institut Superior Tècnic de Lisboa amb un contracte postdoctoral de la Comissió Europea; i un contracte postdoctoral a la Universitat d’Hamburg, “on vaig treballar fins a desembre del 2009, data en la qual em vaig reincorporar a l’IFIC com a doctora contractada pel programa JAE-Doc del CSIC. Des del 2015 sóc investigadora contractada Ramón y Cajal, a través del qual participe en la docència del Departament de Física Teòrica de la Universitat, i això ha suposat la consolidació de la meua carrera investigadora”.

Com qualsevol treball en ciència bàsica, no sol ser immediata l’aplicació pràctica com a benefici directe per a la societat. “Com ha succeït en infinitat de casos, les tècniques i ferramentes desenvolupades per a aquestes investigacions han donat lloc a aplicacions en altres camps, com la física mèdica. En aquest sentit, l’experiment DUNE està desenvolupant una nova tecnologia amb detectors d’argó líquid, que podria tindre aplicacions en el futur. Tot i això, el benefici principal del projecte proposat està més prompte relacionat amb l’ampliació de les fronteres del coneixement. Volem veure la seua capacitat per a detectar senyals de nova física”, explica la investigadora.

Mentrestant, la retribució que comporta el Premi L’Oreal-Unesco “serà utilitzada per a prorrogar el contracte d’un investigador postdoctoral del meu equip de treball, i ens permetrà realitzar una contribució més rellevant dins del grup de treball de física més enllà del model estàndard”.  

“T’explique... A banda de detectar les diferències entre matèria i antimatèria, volem anar més enllà. Sabem que hi ha tres tipus de neutrins que interaccionen amb la matèria, però alguns experiments indiquen que hi hauria un quart neutrí estèril que no interacciona amb la resta de partícules. El que estem fent són simulacions per a saber si, tenint en compte que pot estar ahí, l’experiment DUNE serà capaç de detectar aquest quart neutrí, d’observar-ne senyals indirectes. El potencial descobriment de nova física en DUNE transformarà completament la nostra comprensió sobre l’origen i evolució de l’univers”.

La importància de la visibilització

Preguntada sobre si és necessària aquesta discriminació positiva envers les dones, Mariam Tórtola considera que “és molt important donar visibilitat a la dona, especialment en certes àrees on d’entrada ja no som majoria, com el Grau de Física, on les dones som el trenta per cent de l’estudiantat. Ens diuen que tinguem paciència, que arribarà, però veig que fa anys que les dones som majoria a la Universitat, així com entre els doctorats, i en canvi això no es reflecteix en els nivells més superiors de gestió”. 

“A banda de la incompatibilitat entre fer carrera a l’estranger i la conciliació familiar” (Tórtola és mare de dos fills de sis i dos anys), “les dones encara ens enfrontem a una avaluació esbiaixada dels nostres mèrits, tot i els avanços fets en matèria d’igualtat de gènere. Diversos estudis han demostrat que aquests biaixos, realitzats de manera inconscient en molts casos, apareixen en processos de contractació, avaluació de projectes, etc. I, per tant, afecten el desenvolupament de la nostra carrera científica en comparació amb els nostres col·legues masculins”.  

No es desanima. Té dues “bones referències”, les físiques Maria Skłodowska Curie i Lise Meitner. “Van ser dones pioneres, que desenvoluparen investigacions sota unes condicions molt dures. Curie és l’única persona amb dos Premis Nobel en dues disciplines científiques diferents, un fet que en la meua opinió no està suficientment valorat. I Lise Meitner, que va descobrir la fissió nuclear, va ser nominada al Premi Nobel en més de setanta ocasions i mai li va ser concedit”.