Segons l’estudi, si els naixements ocorregueren sense planificació, les proporcions de naixements que es produirien en cadascun dels set dies de la setmana haurien de seguir una distribució de probabilitat uniforme discreta. Així, quan la distribució és uniforme, la proporció esperada de naixements per a cada dia de la setmana és del 14,28%.

No obstant açò, com demostra l’estudi, en les últimes dècades s’ha produït un increment, cada vegada major, dels naixements en els dies centrals de la setmana típica laboral. Els dies amb major nombre de naixements són els dimecres i, especialment, els dimarts; doncs passen de representar el 14,71% de tots els naixements de la setmana en el període 1970-1979 al 16,98% en el període 2000-2009. A partir dels anys setanta s’aprecia també una caiguda molt important dels naixements en els diumenges (14,15% en el període 1960-1969 enfront del 10,56% en el període 2000-2010), que s’estén, amb major intensitat en les últimes dues dècades, als dissabtes.

Utilitzant dades del padró d’habitants de la Comunitat Valenciana, els investigadors mostren empíricament que l’organització actual dels temps de treball en el sector sanitari està impactant sobre la distribució setmanal de naixements, en imposar el cos mèdic la seua posició hegemònica. Es constata un canvi en la distribució de naixements, per dies de la setmana, des de mitjan segle xx fins a l’actualitat.

La gestió dels recursos sanitaris, els riscos inherents a l’embaràs (Ronda et al., 2009), la fatiga de la mare i, especialment, l’adaptació a l’entorn laboral han afavorit, juntament amb altres aspectes de caràcter social, un control més actiu per part dels professionals sanitaris del moment del naixement. El moment exacte del naixement no solament depèn d’un procés biològic aleatori, sinó que la programació del mateix, fins i tot la seua inducció, són actuacions cada vegada més freqüents.

El part hospitalari i intervencionista constitueix un autèntic patró cultural d’assistència, en el qual la humanització es dilueix a la recerca de l’anul·lació total del risc, i d’adaptar-ho a l’organització del temps de treball de la nostra societat, cada vegada més concentrat de dilluns a divendres.

De fet, la hipòtesi d’aquesta recerca és que aquest respon cada vegada més a raons d’organització interna dels centres hospitalaris.

Tan sols en dates concretes (Nadal, Setmana Santa i vacances estivals) no es repeteix el patró general de major nombre de naixements en dimarts i dimecres, i existeix un major efecte dels dies concrets de la setmana on es constata clarament com la manera en què la societat espanyola organitza els seus temps de treball i d’oci, particularment en l’esfera sanitària, està modificant significativament la distribució setmanal dels naixements a Espanya. Es comprova que la distribució setmanal de naixements ha evolucionat des d’una uniformitat coherent per a l’any 1970 i anteriors cap a una estructura de cicle setmanal, més d’acord amb la setmana típica laboral, en la qual incideixen aspectes d’organització social.

“Les formes d’organitzar-nos socialment (al costat de les relacions de poder mèdic-pacient) tenen impactes no innocus en les variables biològiques, els resultats d’aquest treball també tenen implicacions en els camps actuarial i demogràfic”, s’afirma en el treball. “També podria introduir pertorbacions no esperades en les mostres construïdes per a recerca en ciències socials i assajos clínics. Atès que en el control d'experiments la data de naixement figura entre les variables més comunament utilitzades en l’assignació sistemàtica d’individus a grups”.

L’article també explica que en el sistema sanitari espanyol, el nombre de cesàries ha anat augmentant progressivament. Per exemple, d’una taxa de cesàries del 22,45% en 2001, s’ha passat a una del 25,20% en 2005, la qual cosa suposa un increment del 12,3% en la proporció de cesàries sobre el total de naixements (Ministeri de Sanitat i Política Social, 2009).

Article publicat clicant ací.