Inspirat en  el Nosferatu de F.W. Murnau i en la correspondència de la vídua de Bram Stoker, Florence Balcombi, el film, molt innovador, tracta sobre un vaixell fantasma, idea que va sorgir al director quan feia un viatge amb vaixell i es va adonar que els passatgers eren en diferents llocs de l’embarcació, però cap a la coberta. El vaixell és en realitat una metàfora de la vida mateixa, a través de la qual l’autor pretén que “l’espectador faça el mateix viatge que jo, a la deriva”.  

Una de característiques principals de la cinta és que barreja imatges amb cartes, informes, telegrames i retalls de premsa. Per tant, combina ficció, realisme documental i cinema d’autor. La pel·lícula es divideix en capítols amb llargs intervals de text blanc sobre fons negre, amb el qual submergeix en un moment concret la narració. El cineasta usa la mateixa estructura narrativa que va utilitzar Bram Stoker quan va escriure la seua novel·la Drácula i a més utilitza una estètica concreta en cada capítol. 

Un dels punts clau per al director és la música. Koldo Almandoz vol transmetre la importància de la composició musical i per això no apareix el diàleg. A més, el cineasta no comparteix la idea que la música haja de ressaltar únicament sensacions o emocions segons gestos o actituds dels intèrprets, sinó que li interessa per si mateixa com a part de la narració. El color també és protagonista. Almandoz l’empra per diferenciar el·lipsis temporals amb les quals superposa unes escenes amb d’altres, clarament diferenciades entre si.

‘Sîpo Phantasma’ és un fantàstic homenatge a F.W. Murnau i el públic podrà observar com l’obra de Nosferatu va afectar la vídua de Bram Stoker, Florence Balcombi. També és un interessant relat històric perquè se submergeix en diferents èpoques, al llarg de diversos segles. 
 

Data d'actualització: 28 de octubre de 2016 13:34.