Amb una actuació marcada per la improvisació i el toc canalla, Pablo Carbonell va contar multitud d'anècdotes, des de la seua infància a Cadis, el seu pas per Huelva i com va conéixer Pedro Reyes, amb qui va formar un duo i va començar a actuar al carrer fins que, a principis dels 80, la parella es va traslladar al Madrid de ‘La Moguda’, per a guanyar-se la vida, i van ser fitxats per ‘La Bola de Cristal’, de TVE per una espontaneïtat que va seduir de manera immediata a la guionista i directora televisiva Lolo Rico.

En 1984, Carbonell va fundar la banda Los Toreros Muertos, la primera època dels quals va durar fins a 1992. Els inicis de la vida d’un artista no van ser fàcils “vaig arribar a compartir llit amb un pescador a Huelva i jo me n’anava al llit, a les 4, quan ell s'alçava”. De ‘La Moguda’, va fer broma “tinc records molt clars, perquè me la vaig passar treballant”.

En arribar a Madrid, es va quedar fascinat per l'efervescència del moviment contracultural sorgit a la capital durant els primers anys de la Transició de l'Espanya postfranquista. Malgrat tot, aquest artista total, que ha col·laborat nombroses vegades amb El Gran Wyoming, amb incursions i guardons en cinema, premi al millor actor en el Festival de Màlaga i una nominació en els Goya en la categoria d'actor novell, té encara una assignatura pendent: haver participat en una pel·lícula d'Almodóvar, director que va conèixer al Madrid dels 80.

El final d'aquest moviment contracultural es va produir, segons Carbonell “per l'aparició de la SIDA, la tragèdia de la discoteca Alcalá 20 i també pels canvis polítics, en arribar el govern de la dreta a Madrid després de la defunció de Tierno Galván.

La xerrada, molt amena i perfectament articulada al volant de quatre blocs, va anar esquitxant-se de cançons. Amb la seua inseparable guitarra, Carbonell va delectar al públic fins amb cinc temes: ‘Mi agüita amarilla’, de Los Toreros Muertos i quatre versions: ‘Me pica un huevo’ i ‘¿Quiénes somos?, ¿De dónde venimos? ¿A dónde vamos?’, ambdues de Siniestro Total, ‘El sitio de mi recreo’, de Antonio Vega i ‘Escuela de calor’, de Radio Futura.

‘Músiques urbanes’ és un cicle organitzat pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València, que ofereix una programació diversa, que abasta gèneres que van des del rock al jazz i que inclou altres propostes contemporànies.