Krugman ha analitzat la influència de l'economia social en dos aspectes: les desigualtats econòmiques i el canvi climàtic. Respecte a les desigualtats, afirma que “distorsiona la societat i disminueix la capacitat d'actuar de manera col·lectiva, perquè hi ha persones que pensen que no són part de la societat”. En aquest sentit, l'economia social ajuda a evitar que la gent es quede arrere, amb exemples com el cooperativisme d'habitatge, agrari o de crèdit, les associacions del tercer sector o els sindicats, l'acció dels quals és fonamental també per a un repartiment més just de la riquesa.

Respecte al canvi climàtic, Krugman ha afirmat que “si no eres conscient del que suposa el canvi climàtic és que no estàs en el món. Ens enfrontem a una crisi hídrica extraordinària, no podem escapar de les emissions de CO₂”. Es tracta d'un problema “de dimensions amplíssimes i ha d'abordar-se en l'àmbit internacional”. Per això, “en última instància seran les administracions les que hagen de prendre les mesures clau, però l'economia social i les cooperatives han de formar part del puzle que solucione el problema”, va afirmar.

A més, Krugman ha repassat el pes de l'economia pública en aspectes d'actualitat com la pandèmia. “La seua resolució ha precisat la gestió pública, però també hi ha hagut que prendre decisions individuals que en alguns casos s'han vist condicionades pels missatges polítics”. A més, ha afirmat el Nobel, “als Estats Units no hi ha una sanitat universal i succeeix que, encara que existeixen programes d'ajuda, sovint no s'usen perquè no hi ha suficient informació pública”. En aquests casos, segons ha assenyalat, són les organitzacions socials les que ajuden a transmetre la informació a les persones que ho necessiten.

Per a Krugman, “hi ha massa crisis, la inflació, la guerra d'Ucraïna, la crisi alimentària o l'energètica… però aquestes crisis passaran”. I va concloure: “segurament Europa pot controlar-les. Però en les crisis més greus -les desigualtats extremes i els danys al medi ambient- seran les organitzacions del tercer sector les que poden marcar la diferència”.

Reptes i desafiaments de l'Economia Social

L'acte d'obertura del Congrés ha estat protagonitzat pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i l'alcalde de València, Joan Ribó. Al costat d'ells també han participat José Luis Montsó, director executiu de CIRIEC-España; Adoración Mozas, presidenta de CIRIEC-España; Emili Villaescusa, president de CONCOVAL, Juan Antonio Pedreño, president de CEPES i de Social Economy Europe, Mavi Mestre, rectora de la Universitat de València, i Alain Arnaud, president de CIRIEC Internacional.

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha destacat la importància de celebrar aquest congrés a València, una ciutat que té en procés l'Estratègia Urbana 2030 basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'objectiu és fer de València una ciutat plenament descarbonizada, més saludable i més pròspera. Per a realitzar aquestes transformacions és important el com per a no deixar exclosa a cap part de la societat.

En aquest sentit, Ribó ha assenyalat que “el que tenim clar és que l'economia social i el cooperativisme són una recepta eficaç per a compensar les conseqüències que comparteixen totes les recessions i així aconseguir una societat més justa”.

En la mateixa línia, Ximo Puig ha manifestat que “de la pandèmia ha d'emergir la societat de la inclusió i per a això és fonamental el paper del cooperativisme i de l'economia social”. En la seua opinió, “la justícia social és una inversió que genera enormes dividends. Combatre la desigualtat és protegir la democràcia”.

Així mateix, la resta de ponents han coincidit a destacar el paper de l'economia social per a donar resposta a l'actual situació econòmica i als desafiaments que presenta. Juan Antonio Pedreño ha assenyalat que, a nivell europeu, en el marc de l'Agenda 2030, s'està apostant per aquest model, que ja aporta 14 milions d'ocupacions i l'objectiu és superar els 20 milions. Alain Arnaud ha posat de manifest la necessitat d'un model més just, que fomente la llibertat, després d'aquest actual en el qual el 70% de la riquesa està en mans del 10% de les persones més riques.

Emili Villaescusa i Mavi Mestre han coincidit a posar en valor la necessitat d'un treball conjunt entre la Universitat i l'empresa, i en aquest sentit han destacat el paper del CIRIEC, que té la seua seu en el si de la Universitat de València, una terra amb una gran tradició de cooperatives, amb la presència de 2.611, dues d'elles entre les majors empreses valencianes: Consum i Anecoop. En conjunt, les cooperatives ocupen 59.037 persones, el 2,8% de l'ocupació total en la Comunitat.

Per part seua, José Luis Montsó ha demanat als ponents i participants “ser proactius a l'hora de trobar solucions a problemes d'actualitat com l'ocupació, les pensions o la garantia de subministrament de serveis essencials com l'aigua, l'energia i el transport”.