Schwarz va investigar el comportament dels seus avis alemanys durant el nazisme. Però també sobre els avis francesos durant el règim col·laboracionista de Vichy. A partir d’ací, la periodista reflexiona sobre els relats fabricats posteriorment en diferents països sobre la memòria històrica. En uns casos, per a exculpar el comportament de la majoria de la població de col·laborar amb els nazis. En altres, per a presentar la ciutadania com a víctima i no com a peça necessària per a perpetrar la barbàrie.

Géraldine Schwarz (Estrasburg, 1974) analitza també els relats fabricats en altres països, com Itàlia, Àustria o l’Alemanya comunista. En opinió de l’autora, no haver gestionat correctament el passat tràgic dels anys 30 i 40 del segle XX explica mots dels dèficits de les democràcies europees actuals.

La vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, va presidir el debat, en el què també varen participar l’historiador Vicent Sanz, de la Universitat Jaume I de Castelló, i el periodista Francesc Bayarri.

La sessió estava promoguda per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives.