D’acord amb l’autor, és a les ciutats on es genera la riquesa, on es construeixen els imaginaris del poder i on es fabriquen els fils que teixeixen el pensament i la cultura. També és el lloc on habiten les elits, inclosa la burocràcia, els alts funcionaris i els actors econòmics i financers. Però, per contra, l’estat les nega com a realitats polítiques perquè vol conservar el control. Les ciutats, tanmateix, comencen a pensar que no necessiten l’estat, en un món on el concepte de sobirania s’exerceix per sobre d’aquests.

Aquest assaig, en el qual s’analitza el paper de Madrid, Barcelona o València, constitueix una crònica de  l’Espanya de les ciutats, en un model d’organització política alternatiu, que podria redefinir els projectes de reforma de l’estat espanyol. “Una suerte de iberia urbana para cambiar España”, conclou l’autor.

La conferència s’emmarca dins el cicle ‘Ciutat i urbanisme’ que organitzen la Universitat de València, a través de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, i el diari Levante-EMV, en el marc del programa Claustre Obert, i que acaba dimarts dia 21 de novembre, amb la taula redona titulada ‘Urbanisme i arquitectura per pensar’, que reunirà a La Nau José Luis Miralles (Taller d’Urbanisme de la UPV), Isabel Bolufer (regidora d’Urbanisme de Xàbia), Ramón Marrades (director d’Estratègia de La Marina de València) i l’arquitecta Elena Azcárraga Monzonís.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.

Josep Maria Martí Font és llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (1967-1973). Després d’uns primers anys treballant en la premsa alternativa i en Ràdio 4, entre 1974 i 1979, aquest últim any va marxar a viure als Estats Units. Hi va viure durant sis anys a ciutats com Nova York, Sant Francisco i Los Angeles, on va treballar com a guionista a Hollywood, i va fer també de corresponsal de la revista Lecturas i col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època.

El 1984 torna a Espanya i s’incorpora a la redacció d’El País a Madrid. En aquest diari ha estat cap d’Internacional, redactor en cap de Cultura i responsable d’Educació i Universitats. També per a El País, entre 1989 i 1994, va ser corresponsal a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín, la reunificació alemanya, la fi de la guerra freda a Europa Central i de l’Est i el tractat de Maastricht. Entre 2004 i 2009 va ser cap de l’oficina d’El País a París, on va seguir el referèndum de la Constitució europea, la revolta de les banlieues i la campanya electoral que va portar Nicolas Sarkozy a l’Elisi, entre altres esdeveniments.

És autor d’El día que acabó el siglo XX  (Anagrama, 1999), sobre la caiguda del mur de Berlín, Después del Muro  (Galàxia Gutenberg, 2014) i La España de las ciudades  (EDLibros, 2017), i ha participat en diversos projectes col·lectius com ara Memòria de Catalunya (Taurus, 1997) i Désirs de France  (Michelon, 2007). El 2015 va rebre el premi de Periodisme Enrique Ferran que concedeix la revista El Ciervo.

Ha estat professor del màster en Periodisme Internacional de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és president de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). Col·labora amb diverses publicacions com La Vanguardia, Ara o La Maleta de Portbou.