“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península ibèrica és una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribaren ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideraren els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.

Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seua evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa de les quals sí que hi ha més dades, tot i això seguim pensant que devien tindre una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Foto anexa: Domingo C. Salazar i Robert C. Power. 

Article: Salazar-García D. C., Power R. C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344