Podemos, Ciudadanos i Vox tenen menys capacitat que el PSOE i el PP per retindre els candidats de les autonòmiques
- Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
- 19 de desembre de 2022

Un estudi de Juan Rodríguez Teruel i Oscar Barberà, investigadors de la Universitat de València, analitza les llistes autonòmiques proposades entre el 2011 i el 2020 pels cinc principals partits espanyols d’àmbit estatal, en què, respecte a altres períodes, hi ha una gran quantitat de candidats i candidates que no repeteixen. Sobre aquesta discontinuïtat, l’estudi conclou que, d’entre tots els partits, el PP i el PSOE han estat les forces amb menor canvi en les seues llistes, per la qual cosa la presència de noves forces (Ciudadanos, Podemos i VOX) ha tingut una influència modesta en la renovació de les candidatures (“reclutament”) a nivell general.
Rodríguez Teruel i Barberà, investigadors de l’Àrea de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València, afirmen que la discontinuïtat de candidatures afavoreix la renovació de l’oferta ideològica i un augment en la competitivitat política i que s’esperaria una continuïtat més gran en les noves forces polítiques en tindre menys antiguitat i recursos, i una discontinuïtat més gran en els partits tradicionals. Però la situació és la contrària: Ciudadanos, Podemos i VOX mostren una marcada discontinuïtat, mentre que el PP i el PSOE repeteixen més les seues candidatures.
Els partits amb taxes més altes de renovació són causats per la volatilitat més gran de la seua militància. L’exemple més evident d’aquesta situació és Vox, on menys d’un 4% dels seus elegibles el 2015-2016 van repetir a les llistes quatre anys després, cosa que apuntaria al canvi d’expectatives d’accedir a les institucions. I el contrari passa en els dos grans partits, la militància estable dels quals els permet tenir llistes més fixes.
Entre el 2011 i el 2020, es van presentar 19.880 posicions a les candidatures autonòmiques, d’aquestes, el 86,1 % van concórrer com a candidats només en una ocasió, mentre que el 13,9% restant va repetir almenys una vegada com a candidata o candidat durant aquesta dècada , sostenen els investigadors en un capítol del llibre Las elecciones autonómicas (2017-2019), recentment publicat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).
Per a Rodríguez Teruel, “aquest és un indicador molt il·lustratiu de la dificultat dels nous partits per consolidar grups humans dins de les seues organitzacions. Tot i que són partits amb menys afiliació que els partits tradicionals, la gent que passa per les seues llistes no sol repetir, cosa que segurament apunta una alta incapacitat d’aquestes forces per retindre els seus activistes i, amb això, per generar estabilitat institucional allà on aconsegueixen obtindre representació”.
Pel que fa al percentatge de candidatures que es repeteixen en les eleccions autonòmiques donades entre 2011 i 2020, el PP apareix com el partit amb més estabilitat, amb un 25% de candidates i candidats que repeteixen en les llistes. El segueix el PSOE amb un 16%. Amb un percentatge menor apareixen Ciudadanos (8%), Podemos (7%) i Vox (4%).
L’estabilitat a les candidatures porta a una acumulació d’experiència, cosa que es converteix en un factor d’ascens a les llistes. Així, els candidats i les candidates que repeteixen ocupen millors llocs d’eixida. Només un 3,3% dels que es van presentar com a candidats una sola vegada van encapçalar la llista electoral.
Llibre: Llera, F. J., Lagares, N. & Montabes, J. (2022). ¿Cuánto ha cambiado la oferta política? El impacto de los nuevos partidos en el reclutamiento de los candidatos en Centro de Investigaciones Sociológicas (Ed.) Las elecciones autonómicas (2017-2019)
Arxivat en: Investigació a la UV , Facultat de Dret , Finançament recerca , Internacionalització recerca , Difusió i comunicació científica , Recerca, innovació i transferència