Durant l’erupció, a Pompeia els cossos van quedar coberts de cendra i de materials piroclàstics, que van ser recoberts per lava i es van solidificar. Amb la desaparició dels cossos, van quedar els ossos, algunes teles i el buit dels cossos entre les cendres solidificades, els anomenats buits. Des del 1860, l’arqueòleg Giuseppe Fiorelli va posar en pràctica un mètode per obtenir motlles de guix de les víctimes (els calcs), que reconstrueixen a escala real cada cos en la posició en què va morir.

“És la primera vegada que es concedeix un permís per una anàlisi química dels ossos dels calcs de Pompeia”, destaquen Gianni Gallello, coordinador de la unitat d’investigació ArchaeChemis, i Llorenç Alapont, investigador, ambdós de la Universitat de València, els dos primers signants de l’article, els quals qualifiquen aquesta anàlisi d’una “oportunitat extraordinària que crea les bases per a una anàlisi no invasiva que ens permeta obtindre informació útil per identificar processos postdeposicionals al voltant del moment de la mort i post mortem, i determinar l’efecte de la calç en els materials ossis de Pompeia”.

“En aquest estudi hem creat un model de calibratge emprant col·leccions de referència (ossos cremats de Pompeia), i altres cremats de la necròpolis Ostiense de Roma del mateix període, i els dos grups comparats amb ossos de la necròpolis islàmica de Colata (Montaverner, València). S’han analitzat els ossos i la calç, i s’han creuat les dades elementals amb les obtingudes als calcs”, destaca Gallello. En concret, l’equip ha treballat amb les restes de sis persones a Pompeia que fugien a l’àrea de Porta Nola i una setena a les Termes Suburbanes.

La investigació conclou que les altes temperatures a què van ser sotmesos els ossos es van produir post mortem amb resultats similars a les cremacions. “Quan els seus ossos van patir els efectes de les altes temperatures per les onades piroclàstiques i els corrents de magma, les víctimes ja havien mort, probablement per la inhalació de gasos tòxics”, destaca Llorenç Alapont. L’investigador destaca la fluorescència de rajos x com una tècnica no invasiva i portàtil que ha permès seleccionar ossos no contaminats per calç i identificar aquells subjectes a impacte tèrmic, cosa que en cas favorable les eliminaria per a alguns tipus d’anàlisis, sobretot genètiques o d’isòtop.

En els ossos cremats de Roma i Pompeia s’han analitzat els valors de Calci i Fòsfor, els elements més representatius de la matriu dels ossos, que eren més baixos que els dels ossos de la necròpolis valenciana de Colata, però amb proporcions de la ràtio entre els dos elements similars, cosa que permet descartar ossos contaminats i identificar que els ossos dels calcs havien patit un impacte tèrmic.

Aquesta informació s’ha completat amb l’anàlisi antropològica i tafonòmica dels calcs, que permet relacionar la posició i el lloc dels cossos amb l’impacte tèrmic, i confirmar que van quedar així post mortem. “Les víctimes, en el seu intent de fugida, es van asfixiar molt ràpidament i també ràpidament van ser cobertes de cendra”, afirma Gianni Gallello. La posició de les víctimes, relaxades o estirades, alguns cobrint-se amb peces de roba, suggereix que les cendres i els gasos volcànics van ser els que els van causar la mort en segons, no com a la població d’Herculà, més propera al Vesuvi, on els seus habitants van ser abrasats per ones piroclàstiques de més de 500 graus.

En la investigació han participat Massimo Osanna, professor d’Arqueologia a la Universitat de Nàpols, director del Parc Arqueològic de Pompeia entre 2014 i 2021, i actualment director general dels museus estatals italians; Marcos Martinón Torres, professor a l’institut McDonald per a la Investigació Arqueològica de la Universitat de Cambridge i S. Chenery, del Servei Geològic britànic. Aquesta investigació forma part del projecte “L’arqueologia de la mort a Pompeia”, dirigit per Llorenç Alapont.

Referència:

Alapont, Llorenç et al. The Casts of Pompeii: post-depositional methodological insights. PLOS ONE. DOI https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0289378

Es pot descarregar per a editar un vídeo en castellà amb les explicacions de la investigació, per Gianni Gallello, ací: https://ir.uv.es/Nsi1VAX