“Aquest llibre no tracta dels treballs que desapareixeran, sinó dels que es quedaran sota la direcció d’una Intel·ligència Artificial. Els algoritmes estan substituint treballadors que prenen decisions per treballadors que compleixen el que ha decidit l’algoritme”, explica Todolí.

En aquest sentit, la investigació del professor de la Facultat de Dret reflecteix com l’ús de tecnologies per vigilar i controlar els treballadors cada vegada s’allunya més de l’esperit original de garantir que els treballadors complisquen les seues obligacions, per passar a manejar-se de manera molt més agressiva. “S’ha passat de fer un ús defensiu de la tecnologia per part dels empresaris (comprovar que els treballadors compleixen les seues obligacions), a un ús ofensiu (imposar més obligacions i riscos sobre el treballador)”, afegeix.

Durant les 214 pàgines, el llibre analitza com l’algoritme beneficia i dóna poder a l’empresa, cosa que provoca la reducció del poder de negociació dels treballadors amb el conseqüent empitjorament de les condicions individuals de treball i un repartiment desequilibrat de les rendes generades en el treball. Todolí classifica, a més, els algoritmes en dos grups, els productius i els extractius, fet clau per a la seua regulació.

“Amb aquest diagnòstic, s’argumenta que la regulació dels algoritmes no es pot centrar exclusivament en qüestions de privacitat i protecció de dades com fins ara. Hi ha en joc molts més drets que cal protegir (salut, repartiment de rendes del treball, sindicació, llibertats polítiques i econòmiques, democràcia interna de l’empresa)”, reflexiona el professor Todolí. “La preocupació més gran de la societat no hauria de ser que un algoritme et lleve el treball, sinó que et lleve el teu salari”, ha apuntat.