Aquest fàrmac és un bloquejant del receptor de neurokinina 3, un mediador que actua a nivell de l’hipotàlem per regular el centre termoregulador, que es veu afectat per la pèrdua d’estrògens, amb la consegüent producció de sufocacions. L’estudi s’ha elaborat a 97 instal·lacions dels Estats Units, Canadà, República Txeca, Hongria, Polònia, Espanya i el Regne Unit.

La menopausa s’associa amb un complex simptomàtic i amb més susceptibilitat a malalties, com l’osteoporosi, que també pateixen grups de dones prèviament a la menopausa. Entre elles, destaquen les supervivents de càncer de mama, que després de superar la malaltia reben freqüentment tractament d’anul·lació hormonal durant anys.

Entre aquests símptomes, les sufocacions constitueixen una de les més prevalents i amb més impacte negatiu sobre l’activitat laboral i sobre la qualitat de vida en general. Estudis poblacionals han demostrat que els perceben fins a un 80% de dones i que al voltant d’un 25% són freqüents i severs.

La neurokinina 3 és una petita proteïna que actua com a estimulant de les neurones, les cèl·lules del sistema nerviós central. A nivell del cervell, en una regió coneguda com l’hipotàlem, la seua producció està regulada per estrògens, les hormones ovàriques femenines. Quan l’ovari deixa de funcionar, hi ha una sobreproducció de neurokinina 3, que excita les neurones encarregades de mantindre el control de la temperatura. El resultat és la sensació brusca de calor, que pot aparèixer amb més o menys freqüència o intensitat, i que, en algunes dones, interfereix amb el son, amb la productivitat laboral i amb les altres activitats de la vida diària. En dones on aquest problema és particularment agut, com les sotmeses a deprivació ovàrica intensa per malalties com el càncer de mama, la sèrie de sufocacions, freqüents i intenses en alguns casos, es converteix en un determinant de patiment afegit al propi de la malaltia.

El tractament més eficaç conegut fins ara és la suplementació d’estrògens, però algunes dones no ho accepten, i, en casos com el de supervivents de càncer de mama, no es poden donar.

L’assaig SKYLIGHT 1 –de fase 3, aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo– va tindre una durada de 12 setmanes, amb una extensió de tractament actiu de 40 setmanes. Es va desenvolupar entre l’11 de juliol del 2019 i l’11 d’agost del 2021, i s’hi havien reclutat inicialment 2.205 dones de 40 a 65 anys amb un perfil divers i representatiu de la població objectiu potencial per a la teràpia amb fezolinetant.

El Grup de Recerca en Salut de la Dona d’INCLIVA que dirigeix Antonio Cano està investigant des de fa uns quants anys sobre l’osteoporosi en dones supervivents de càncer, amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat de vida i la salut davant d’aquesta patologia. En aquest context, participen a la recerca a escala internacional de nous productes bloquejants del receptor de neurokinina 3.

Article:

Samuel Lederman, Faith D Ottery, Antonio Cano et al. «Fezolinetant for treatment of moderate-to-severe vasomotor symptoms associated with menopause (SKYLIGHT 1): a phase 3 randomised controlled study». Volume 401, Issue 10382, P1091-1102, April 01, 2023. DOI https://doi.org/10.1016/S0140-6736(23)00085-5