L’objectiu de “Good Vibes” és disseccionar els mecanismes moleculars i fisiològics de les respostes de les plantes als diferents senyals vibroacústics (VA) emesos pels insectes que se’ls acosten, utilitzant Antirrhinum com a model. Donat que els visitants de les flors d’Antirrhinum tenen una eficàcia desigual com a pol·linitzadors i emeten VA característics, se suposa que les plantes són capaces de reconèixer els pol·linitzadors eficaços detectant els seus VA específics. El personal científic que participa en aquest projecte també postula que les respostes dels VA que es produeixen a l’Antirrhinum afecten el comportament dels pol·linitzadors, amb efectes en la transferència de pol·len i, en conseqüència, en l’aptitud reproductiva de la planta.

“Good Vibes” posarà a prova aquestes hipòtesis mitjançant un enfocament multidisciplinari que combina l’etologia, la biologia molecular de les plantes i la física. En concret, el projecte aborda les qüestions fonamentals següents: com reaccionen les plantes als VA emesos pels insectes que visiten les flors?, han evolucionat les plantes cap a diferents formes de flors i propietats materials per millorar la propagació dels senyals d’AV?, per què ha evolucionat la comunicació VA a les plantes?

En el projecte participaran tres unitats: la Unitat de Comportament dels Insectes, dirigida per Francesca Barbero (Universitat de Torí, Itàlia); la Unitat d’Enginyeria i Modelització, dirigida per Sebastian Oberst (Universitat Tecnològica de Sidney, Austràlia); i la Unitat de Fisiologia Vegetal, dirigida per J. Tomás Matus, investigador del Programa Ramon y Cajal (Universitat de València) a l’I²SysBio.

L’equip liderat per Tomás Matus caracteritzarà els mecanismes moleculars i fisiològics de les respostes de les plantes als diferents VA emesos pels visitants de les flors, avaluant les diferències en la sensibilitat de les plantes, els llindars de percepció i la detecció de rangs de freqüència o components temporals. Els gens relacionats amb la forma de les flors i els receptors de detecció/transducció de senyals s’editaran mitjançant CRISPR-Cas i es posaran a prova per analitzar els processos de detecció de les VA i les característiques estructurals que han evolucionat potencialment per millorar la transmissió. de les VA a les plantes. Aquest projecte pretén anar més enllà de les fronteres del coneixement abordant la complexa dinàmica dels sistemes planta-pol·linitzador des d’un angle totalment nou. Segons Tomás Matus: “Ens esforcem per revolucionar la nostra comprensió de com les plantes interactuen amb el seu entorn mitjançant una comunicació finament ajustada”.

L’Organització Internacional del Programa Científic de la fundació “Human Frontiers” (HFSPO) ha anunciat uns 37 milions de dòlars per donar suport al 4% dels millors sol·licitants de beques de recerca de l’HFSP durant els propers 3 anys. Els 32 equips guanyadors del concurs de beques de recerca del 2022 van passar per un rigorós procés de selecció d’un any de durada en un concurs mundial que va començar amb 716 cartes d’intenció presentades en què van participar científics a més de 50 països diferents. Aquest any es van seleccionar per al finançament 7 beques de carrera inicial i 25 projectes de recerca. Cada membre de l’equip rep una mitjana de 110.000 a 125.000 dòlars l'any.

Més informació: https://ir.uv.es/yl2jz2F

Foto annex: Tomás Matus.