El projecte, que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, se centra en sis espècies actualment protegides però que tenen llacunes d'informació que dificulten l'avaluació sexennal que exigeix la Directiva d'Hàbitats europea. D'altra banda, el projecte BRYOS es proposa elaborar una proposta per a l'ampliació dels catàlegs de protecció nacionals (LESRPE i CEEA) d'acord amb el procediment establit per a la incorporació d'espècies als catàlegs de protecció nacionals, en els quals els briòfits estan clarament infrarepresentats.

A pesar que aquestes plantes no són molt conegudes pel públic general, a Espanya viuen unes 1.260 espècies de briòfits, que suposen el 59% de la flora europea. A més, el nostre país alberga 63 espècies exclusives o estranyes a escala europea o mundial. Aquestes plantes, pertanyents a un dels llinatges més antics de la vida en terra ferma, tenen una rellevància crucial en els ecosistemes: són grans fixadores de CO2 atmosfèric, regulen la disponibilitat d'aigua, redueixen els processos erosius en els sòls i generen hàbitat per a infinitat d'invertebrats, bacteris i fongs.

La conservació d'aquestes espècies, molt sensibles a les modificacions de l'hàbitat, és una tasca pendent ja que a Espanya només estan protegides legalment 10 espècies de les 270 que formen la llista roja dels briòfits amenaçats.

La principal manca en aquest àmbit és la falta de prospeccions especialitzades que localitzen les poblacions existents i permeten avaluar els canvis en el nombre d'efectius i les amenaces que pateixen. Sobretot les espècies de menor grandària i cicle de vida breu són molt difícils de detectar en el terreny i requereixen una gran especialització i campanyes intensives de cerca en el camp. També són necessaris estudis taxonòmics que aclarisquen la identitat i extensió real dels tàxons presents a Espanya.