Entre les mesures proposades figura l’aplicació combinada de la tecnologia anaeròbia de membranes amb la fertirrigació (ús agrícola de les aigües tractades juntament amb els nutrients presents en aquestes). Açò requeriria la introducció d’un nou agent públic o privat, el Gestor d’Aigua Regenerada, que subministraria aigua apta per a l’agricultura amb el cabal i la qualitat necessària a cada moment.

La iniciativa forma part del programa Innovation Deal for Circular Economy (ID) de la Direcció General d’Investigació i Innovació de la Comissió Europea (DG RTD), i cerca posar en contacte diferents grups d’interès d’un sector concret per a estudiar i proposar solucions a les barreres de les diferents normatives europees, nacionals i regionals a la innovació.

En concret, en aquest ID s’ha proposat la millora de la sostenibilitat dels tractaments de les aigües residuals a través de la tecnologia de bioreactors anaerobis de membrana (AnMBR). L’aigua obtinguda mitjançant aquesta tecnologia seria apta per al reg per la seua elevada qualitat microbiològica i podria tindre un impacte positiu en la conservació dels recursos hídrics en regions amb escassetat del sud d’Europa.

L’equip valencià, en companyia d’altres agents europeus, ha elaborat un informe lliurat al maig de 2019 a Brussel·les en el qual es recullen les solucions proposades. Entre les barreres reguladores es troba la Directiva 91/271/CEE del Consell, sobre tractament de les aigües residuals urbanes, la qual estableix la necessitat d’eliminar els nutrients en totes les EDAR els abocaments de les quals es realitzen en zones catalogades com a sensibles independentment del seu ús posterior. Com a conseqüència, en zones sensibles caldrà eliminar els nutrients en la depuradora (amb el consegüent consum energètic i de reactius), nutrients que després hauran de ser afegits en forma de fertilitzants químics si l’aigua és reutilitzada per a reg agrícola.

A més, també s’ha constatat una falta de reconeixement dels beneficis ambientals i econòmics del tractament per a nous usos, especialment en l’agricultura. L’equip coordinat per Aurora Seco també ressalta la necessitat d’una metodologia clara per a l’avaluació i gestió dels riscos en els projectes de reutilització d’aigües.

Entre les tasques que ha desenvolupat el consorci es troba l’estudi de diferents casos de tractament i reutilització d’aigües sota diferents escenaris. En tots ells es va observar que l’aplicació de la tecnologia AnMBR combinada amb fertirrigació suposava tant un estalvi econòmic com menors impactes ambientals (reducció en la descàrrega de nutrients al medi natural i disminució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle).

Per a poder aprofundir en la quantificació dels esmentats avantatges, es recomana la realització de projectes pilot que permeten demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la proposta. A més, es remarca la necessària cooperació entre els diferents agents involucrats en la gestió dels recursos hídrics i el tractament de les aigües residuals i els agricultors. Una adequada coordinació permetrà assegurar, no solament l’obtenció de beneficis econòmics, sinó una alta protecció de la salut i del medi ambient.

Finalment, el consorci proposa l’elaboració d’una guia europea sobre plans de gestió de riscos que podria ser utilitzada per tots els grups d’interès del sector.

Consorci

El consorci està liderat per la Unitat Mixta d’Investigació CALAGUA UV-UPV, formada per personal investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de València i de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València.

En aquest consorci també participa personal tècnic de la Direcció General d’Investigació i Innovació (DG RTD), de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI) i de la Direcció General de Medi Ambient (DG ENV) de la Comissió Europea, al costat de diferents autoritats públiques nacionals i regionals com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Águas de Portugal, The Energy and Water Agency (Malta), la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la GVA i l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR).

També formen part del consorci universitats espanyoles i portugueses (Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Nova de Lisboa), centres d’investigació francesos (l’Institut Europeu de Membranes i el Laboratori de Biotecnologia del Medi Ambient de l’INRA), el consorci del projecte H2020 SMART Plant, l’empresa ECOFILAE i la comunitat de regants del Canal de Riego del Río Turia, aquests últims com a usuaris finals de l’aigua regenerada.

Tecnologia anaeròbia de membranes

La tecnologia AnMBR contribueix a reduir l’impacte ambiental dins del camp del tractament de les aigües residuals, ja que presenta un millor balanç energètic per la valorització de la matèria orgànica mitjançant la producció de metà. Aquest gas pot ser utilitzat per a produir electricitat i calor, i permet minimitzar les emissions de CO₂ associades a la depuració. Un altre avantatge d’aquesta tecnologia és la seua menor producció de llots en comparació amb altres tractaments convencionals, com els fangs activats. Finalment, l’ús de membranes permet dissenyar plantes més compactes, la qual cosa resulta també avantatjosa, sobretot en cas d’ampliar la capacitat de tractament de les depuradores ja existents sense que hi haja disponibilitat d’espai.

Actualment, els tractaments per a aigua potable i aigües residuals representen el 7,6% del consum total d’energia a la Unió Europea. Per tant, l’estalvi d’energia i la millora de l’eficiència dins del sector tindrien un impacte positiu significatiu en el consum energètic total. A més, la combinació del tractament de les aigües residuals mitjançant tecnologia AnMBR i la fertirrigació (reg amb l’aigua regenerada i els nutrients que conté) contribueixen a alleujar els problemes d’escassesa d’aigua, a proporcionar estabilitat en la producció d’aliments i a augmentar el rendiment econòmic dels cultius en reduir les necessitats d’addició de fertilitzants minerals.

Aquesta estratègia de tractament i reutilització també presenta beneficis econòmics, socials i ambientals addicionals vinculats a l’augment de la disponibilitat d’aigua: manteniment de l’activitat econòmica en les zones rurals i conservació dels ecosistemes associats a les pràctiques agrícoles.