Les relacions socials en l’edat del coure peninsular van passar de gran connectivitat a una regionalització en només 300 anys

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 17 d’octubre de 2023
 
(D’esquerra a dreta). Joan Bernabeu i Joaquín Jiménez-Puerto, investigadors del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.
(D’esquerra a dreta). Joan Bernabeu i Joaquín Jiménez-Puerto, investigadors del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Investigadors de la Universitat de València han revelat que les relacions socials durant l’edat del coure a la península Ibèrica van passar d’una primera fase homogènia de gran connectivitat a una etapa més fragmentada i regionalitzada. A través de l’anàlisi de les decoracions de la ceràmica del vas campaniforme, característic del Calcolític europeu i associat a contextos funeraris de les elits, el treball publicat en la revista Journal of Archaeological Method and Theory conclou que aquests vasos es van “democratitzar” en quasi 300 anys, amb la consegüent reinterpretació i heterogeneïtzació.

“Aquesta investigació obre noves vies per entendre fenòmens culturals clau de la prehistòria com el vas campaniforme i l’estudi de la seua complexitat social. A més, senta un precedent en l’ús de mètodes quantitatius per estudiar les dinàmiques de les societats del passat a través de les xarxes d’interacció, cosa que representa el dinamisme d’aquesta nova línia de recerca en xarxes socials prehistòriques de la Universitat de València”, afirmen Joaquín Jiménez-Puerto i Joan Bernabeu, investigadors del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, autors de l’article.

Aplicant tècniques modernes de modelització basades en anàlisi de xarxes socials, l’equip ha estudiat les connexions i interaccions entre diferents comunitats en un ampli territori i al llarg de quasi 300 anys. Centrant-se en les variades tècniques i estils decoratius de la ceràmica campaniforme com a proxy per als fluxos d’informació, els autors van crear un model cronològic emprant noves anàlisis bayesianes de dates radiocarbòniques.

D’aquesta manera, van identificar una primera fase entre 2450-2340 a. de C. amb alta connectivitat a nivell macroregional i una notable homogeneïtat estilística en els “estils internacionals”, a la qual va seguir una fase de transició i finalment una tercera fase (2313-2197 a. de C.) caracteritzada per una creixent fragmentació, diversificació regional i aparició d’estils locals. L’estudi també assenyala la coincidència del punt d’inflexió entre les dues fases amb un moment de canvis climàtics fa 4.200 anys: l'anomenat Esdeveniment 4.2K, quan a les principals civilitzacions del planeta es va produir una fase de gran aridesa que va influir en el col·lapse d’algunes d’elles.

“La nostra anàlisi revela una creixent complexitat social, amb elits locals emergents que utilitzaven aquests objectes de prestigi per justificar el seu estatus”, expliquen Joaquín Jiménez Puerto i Joan Bernabeu.

Aquesta investigació forma part del projecte PROMETEO “NEONETS: social network approach to understanding evolutive dynamics of neolithic societies (c. 5600-2000 calç BC)”, finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana.

 

Referència article: Jiménez-Puerto, J., Aubán, J. B. «Linking Up Bell Beakers in the Iberian Peninsula». Journal of Archaeological Method and Theory (2023). https://doi.org/10.1007/s10816-023-09625-6

Peu de foto annex:

  • Vas campaniforme d’estil internacional procedent del jaciment de La Vital (Gandia).
Imatges: