“A més, en els últims temps s’observa una diversitat més gran de fonts i presència de portaveus d’organitzacions no governamentals i d’institucions, fonamentalment ONG, tant en cadenes públiques com en privades, encara que amb més freqüència en les públiques”, apunta la professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Aquests col·lectius aporten un discurs positiu sobre aquests menors, i critiquen la falta de mitjans per a la protecció i el seu acompanyament.

A més, la investigació apunta que hi ha una invisibilització en la representació de xiquetes i adolescents no acompanyades, un grup quantitativament menor, que en aparèixer menys en els mitjans obri la hipòtesi que és perquè han acabat en destins no visibles i incerts, com l’explotació sexual i altres situacions que les allunyen de buscar ajudes.

En el seu estudi que comprèn l’anàlisi de 50 peces d’agost del 2017 al febrer del 2023, la professora Bañón també detecta que hi ha una evolució en la consciència professional sobre les imatges que s’emeten a la televisió, cosa que és més evident en les públiques. Tot i això, encara preval l’ús del terme MENA carregat de connotacions negatives com a conseqüència del seu ús polític per partits d’extrema dreta que actualment tenen presència en els mitjans. Tot i així, aquest terme és poc utilitzat en informatius de televisió pública i quan apareix, es contextualitza de manera didàctica per explicar la càrrega discriminatòria que comporta”, afirma la també integrant del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Metodologia

El principal criteri d’elecció de les peces de l’estudi és que han estat difoses en programes de naturalesa informativa emesos en obert. D’aquestes, el 50% en cadenes públiques i l’altra meitat, en privades, totes seleccionades segons les xifres d’audiències i el criteri de diversitat entre cadenes.

Es calcula que a Espanya el 2022 hi ha registrats 13.533 menors no acompanyats, entre homes i dones, xifra en augment. Per nacionalitat, un 77% són marroquins. Entre les dones no acompanyades també constitueixen el col·lectiu més nombrós, amb un 56%. En la Directiva Europea l’article 25 parla de manera específica de la protecció de xiquets, xiquetes i adolescents no acompanyats (NNA) per facilitar-los l’adequat suport, reiterant al Consell d'Europa que en la seua Estratègia per als Drets de la Infància s’esmenta que els xiquets i les xiquetes migrants tenen els mateixos drets que els europeus.

Referència article: Bañon Castellón, L. (2023). Televisión y representación de los niños, niñas y adolescentes inmigrantes extranjeros no acompañados: una aproximación a las cadenas españolas. ENCUENTROS. Revista de ciencias humanas, teoría social y pensamiento crítico., 20 (Universidad Nacional Experimental Rafael María Baralt), 235-248. https://doi.org/10.5281/zenodo.10059665