Enrique Vila-Matas va ser durant anys editor i col·laborador de les revistes Fotogramas, Destino i Boccacio. En l'actualitat escriu setmanalment en el periòdic El País.

De la seua extensa obra narrativa destaquen Historia abreviada de la literatura portátil; Suicidios ejemplares; Hijos sin hijos; Bartleby y compañía; El mal de Montano; Doctor Pasavento; París no se acaba nunca; Exploradores del abismo; Dietario voluble; Dublinesca; Aire de Dylan; Kassel no invita a la lógica; Mac y su contratiempo; Esta bruma insensata; i Montevideo.

Entre els seus llibres d’assaig literaris trobem Desde la ciudad nerviosa; El viento ligero en Parma; Una vida absolutamente maravillosa; Perder teorías; El viajero más lento; i Impón tu suerte.

Traduït a 36 idiomes, Vila-Matas ha creat a través del temps un estil personalíssim que algun crític, ha qualificat com a inclassificable, “si no fóra perquè fins a esta classificació li queda xicoteta”, “aversió a les formes més ràncies de la tradició novel·lística”, “viatges d'anada i tornada entre vida i literatura”, “desdeny pel psicologisme de la narrativa realista” i una “distingida actitud de flâneur” combinada amb un “humorisme impàvid”. Tots aquests elements es combinen de manera magistral en la seua última novel·la, Montevideo.

Guardonat amb nombrosos premis com el Formentor de les Lletres, el Médicis-Étranger, el Nacional de Cultura de Catalunya, el Ciutat de Barcelona, el Herralde de Novel·la, el de la Reial Acadèmia Espanyola, el del Cercle de Crítics de Xile, el Meilleur Livre Étranger, l'Elsa Morante, el Mondello, i el Gregor von Rezzori… Enrique Vila-Matas és Chevalier de la Legió d'Honor francesa, i en la seua biografia autoritzada pot llegir-se que pertany a la convulsa Orde de Cavallers del Finnegans, o que és destacat membre de la Societat de Refractaris a la Imbecil·litat General (amb seu a Nantes).