Tornen les xarrades divulgatives de ‘Ciència i Canyes’ en el marc de la Nit Mediterrània de les Investigadores

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 26 de setembre de 2023
 
Intervenció de Cristina Ros, investigadora predoctoral en el grup de Regulació del Cicle Cel·lular en Eucariotes a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la UV
Intervenció de Cristina Ros, investigadora predoctoral en el grup de Regulació del Cicle Cel·lular en Eucariotes a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la UV.

Personal investigador de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV), l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària de la Comunitat Valenciana (Fisabio) ha tractat el cicle cel·lular del llevat, la telomerasa, el CO₂ per l’ús d’inhaladors, la computació quàntica i la fenologia a les xerrades divulgatives ‘Ciència i Canyes’. L’acte, a la Fábrica de Hielo (Carrer José Ballester Gozalvo, 37 de València), ha sigut dimarts 26 de setembre (19.30 hores) i forma part de la Nit Mediterrània de les Investigadores i l’EuropeanResearchers’Night.

L’activitat, d’accés lliure fins a completar aforament, compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECyT) i el Ministeri de Ciència i Innovació i s’emmarca als projectes europeus MedNight i Science goes to school. A més, aquesta sessió de ‘Ciència i Canyes’ compta amb la col·laboració de FESORD (Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana) i dos intèrprets traduiran simultàniament la xarrada del personal investigador a llengua de signes.

Cristina Ros, investigadora predoctoral en el grup de Regulació del Cicle Cel·lular en Eucariotes a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la UV, ha impartit la xarrada “El llevat: de la canya al laboratori, desxifrant el Cicle Cel·lular”, a la que ha explicat els mecanismes de regulació del punt d’entrada del cicle cel·lular, que investiga la tesi doctoral i la importància per garantir la integritat del genoma i evitar malalties com el càncer.

Carlos Romá Mateo (Grup de Recerca en Fisiopatologia Cel·lular i Orgànica de l’Estrès Oxidatiu d’INCLIVA) ha abordat en la seua intervenció “La telomerasa i la volta del pernil molecular” “com les investigacions en el camp de l’envelliment han contribuït com poques a que ens deprimim coneixent fins i tot els detalls més íntims causats pels estralls de l’edat”. En la xarrada, ha tractat les investigacions de Maria Blasco, “que ens van aportar un raig d’esperança en descobrir-nos els misteris de la telomerasa i el seu efecte sobre l’envelliment i el càncer, ni més ni menys”.

Per part seua, José Baeza (Fisabio), coordinador mèdic del centre de salut de Xàtiva, ha analitzat la iniciativa posada en marxa des de la Unitat de Recerca i Innovació de Fisabio-Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent per reduir les emissions de CO2 que s’emeten com a conseqüència de l’ús d’inhaladors per als tractaments farmacològics, els quals es prescriuen a pacients amb patologies respiratòries.

La xarrada de José Baeza és “Sanitat sostenible: com reduir les emissions de CO₂ amb un simple gest” i presentà les conclusions de l’estudi, que ressalten que l’ús d’un inhalador pressuritzat emet 33 vegades més CO2 (un gas d’efecte hivernacle ) que un inhalador a base de pols seca.

Israel Griol Barres, tècnic responsable StartUPV i professor associat del Departament d’Organització d’Empreses, participarà en‘Ciència i Canyes’ amb el monòleg “Detectant senyals del futur mitjançant computació quàntica”. La seua investigació ha consistit a crear un sistema capaç de predir grans canvis futurs en un sector, mitjançant la detecció de petits signes o senyals febles actuals. Encara que la majoria de sistemes similars usen dades estructurades per fer aquestes prediccions, el sistema proposat utilitza processat de llenguatge natural de fonts documentals com articles científics, periodístics i de xarxes socials. D’altra banda, la computació quàntica representa un paradigma nou.

Francesco de Bello, investigador del CSIC al CIDE (Centre d’Investigacions sobre Desertificació), ha explicat les claus per desxifrar el que està passant amb les plantes i flors de tot el planeta, que semblen perdre el ritme regular i avançar-se en la floració. En la seua xarrada, “Què és la fenologia? Desxifrant la conspiració de les flors”, es presentà una app oberta i desenvolupada pel seu equip de recerca apta per obtenir resposta a aquestes qüestions.

El projecte ‘Ciència i Canyes’ compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència i Innovació (FCT-22-18813).

Imatges: