L’estudi, dirigit per Carlos Romá Mateo, professor del Departament de Fisiologia de la UV i investigador de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA i del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), confirma que moltes de les molècules implicades en defectes genètics , de vegades de manera indirecta, es poden utilitzar com una guia per conèixer millor tant els símptomes com l’avanç d’algunes malalties que empitjoren progressivament, com l’epilèpsia de Lafora. Per a aquesta no hi ha cura ni tractament, només algunes teràpies pal·liatives. La malaltia presenta al·lucinacions visuals i auditives, així com altres símptomes neurològics diversos.

Les alteracions trobades a nivell cel·lular i molecular tant en els pacients com en els models cel·lulars i animals d’experimentació donen compte de multitud de processos alterats que són crucials per al funcionament correcte de l’organisme, i aporten interessants pistes sobre la fisiopatologia que poden servir, alhora, per comprendre millor un altre tipus d’epilèpsies o malalties similars a nivell molecular.

El treball actual va partir com una continuació d’un estudi dut a terme en ratolins model de la malaltia, on es va analitzar el perfil d’expressió gènica. En aquesta ocasió, es va fer una anàlisi similar, però centrant l’atenció en un tipus de gens concrets, aquells que no donen lloc a la creació de proteïnes a l’organisme, sinó a unes molècules conegudes com a microARN, que constitueixen una eina de control dels mateixos gens de l’organisme.

Es va dur a terme una seqüenciació d’ARN petit (Small RNA seq) i, en analitzar les dades informàticament es va descobrir que en els ratolins model de la malaltia, a diferència dels ratolins control sans, existien 2 tipus concrets de microARN que estaven molt elevats . Aquests microARN també s’han trobat elevats en altres patologies que cursen amb epilèpsia, però és la primera vegada que es troben en models de malaltia de Lafora.

A més, la investigació mostra que aquest augment progressava a mesura que els animals envellien, per la qual cosa podien, per tant, ser utilitzats com a mecanisme de seguiment de l’avanç de la malaltia a nivell molecular. En paral·lel, es va trobar que alguns gens relacionats amb els processos d’inflamació en el sistema nerviós central estaven també augmentats, amb la qual cosa completaven així i enriquien el panorama obtingut gràcies a l’estudi previ a nivell d’expressió gènica.

A més de Carlos Romá, del Grup de Recerca en Fisiopatologia cel·lular i orgànica de l’estrès oxidatiu d’INCLIVA; del projecte també és investigador principal Pascual Sanz, de la Unitat de Senyalització per Nutrients de l’IBV-CSIC. En aquest sentit, Romá lidera una línia de recerca sobre l’epilèpsia de Lafora, desenvolupada en INCLIVA i CIBERER, en estreta col·laboració amb el grup de Pascual Sanz, des de fa anys. Entre els autors de l’estudi també hi ha Federico Pallardó, coordinador de l’esmentat grup d’INCLIVA; José Luis García Giménez, investigador CIBERER; Mireia Moreno (IBV-CSIC i CIBERER); Carmen Aguado, responsable del Biobanc CIBERER; i Concepció Garcés (UV).

La seqüenciació dels microARN es va dur a terme en la unitat de seqüenciació de la Unitat Central de Recerca de Medicina (UCIM) a la Facultat de Medicina de la UV, en l’equipament adquirit mitjançant fons FEDER a través de l’Aliança de Recerca Traslacional en Malalties Rares de la Comunitat Valenciana (AITER) de la qual la UV, INCLIVA, CIBER i l’IBV-CSIC en són membres. Aquest treball és fruit d’un projecte del programa Accions Intramurals del CIBER (ACCI) 2020-2022, i se n’ha plantejat una continuació per a la propera convocatòria.

Article: Romá-Mateo C., Lorente-Pozo S., Márquez-Thibaut L., Moreno-Estellés M., Garcés C., González D., Lahuerta M., Aguado C., García-Giménez J. L., Sanz P., Pallardó F. V. Age-Related microRNA Overexpression in Lafora Disease Male Mice Provides Links between Neuroinflammation and Oxidative Stress. International Journal of Molecular Sciences. 2023; 24(2):1089. https://doi.org/10.3390/ijms24021089