El conjunt d’edificis de la Universitat de València conforma un important patrimoni urbà i artístic. Ha estat part activa en la història de la ciutat, en la seua planificació urbana i en la introducció de nous estils arquitectònics. Ara, 14 artistes han convertit aquest patrimoni en l’objecte d’atenció pictòrica: les facultats, biblioteques, hivernacles o col·legis majors han sigut, durant el procés de creació de les obres, un material al qual s’ha donat forma. Una forma que, com la de l’arquitectura que compon els campus, ha resultat finalment heterogènia i diversa, tant per les poètiques com per les tècniques emprades.

Els artistes que hi participen són Lorena Amorós, Dis Berlin, Juan Cuéllar, Paco De la Torre, Carlos García-Alix, Elena Goñi, Jorge Tarazona, Joël Mestre, Roberto Mollá, Pamen Pereira, Paco Pomet, Señor Cifrián, Teresa Tomás i Nelo Vinuesa.

En paraules de la rectora, Mavi Mestre, “l’arquitectura i la pintura estan embrancades en una conversa que no vol tenir fi. Cadascuna és objecte de reflexió constant per a l’altra. I la pintura, interrogada en aquest cas sobre el patrimoni arquitectònic de la Universitat de València, analitza, trosseja i reconstrueix amb una nova volumetria les arquitectures del campus, proposant catorze imatges creuades que alternen realitat, abstracció, simbolisme, memòria o narració, catorze conjetures que ens suggereixen un enquadrament del camp diferent”.

Per la seua banda, la vicerectora Ester Alba explica que l’exposició també “aprofundeix en una de les línies programàtiques fonamentals des de la qual treballa el Vicerectorat de Cultura i Societat: potenciar que artistes actuals s’acosten a l’ampli i divers patrimoni cultural de la Universitat de València per tal de desenvolupar, des de la innovació i la creació, noves lectures i propostes”.

Els comissaris, Juan Cuéllar i Roberto Mollá, indiquen que en les obres conviuen visions tan distants com les de Pamen Pereira o Carlos García-Alix, “perquè Campus no obeeix a un codi visual fix sinó que reuneix l’obra d’artistes que han treballat, freqüentment i al llarg de les seues carreres, impulsats per una certa idea de l’arquitectura”. “A l’igual que hem vist créixer l’edifici de Moreno Barberá a les fotografies de l’Arxiu Històric, també hem vist com anaven conformant-se aquestes arquitectures universitàries pintades”. I recorden que Campus ha estat, durant el seu plantejament i desenvolupament, “un material viu i mutant del qual no era possible tenir-ne una idea prèvia separada de la seua pròpia evolució”. “L’arquitectura i la pintura lluiten entre ossos i pell, entre estructura i superfície. També entre forma i contingut. Una tensió constant sobre la qual aquesta exposició afegeix catorze nous punts de pressió”, assenyalen els comissaris.

L’exposició estarà oberta, a la sala Acadèmia de La Nau, fins al dia 3 de setembre, de dimarts a dissabte, 10 a 14 hores, i 16 a 20. Diumenges i festius, de 10 a 14.